UNA ALTRA HISTÒRIA «RIGUROSAMENTE CIERTA»

Dijous, 9.2.2012. 20:00 h

( 10 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

«La historia que voy a relatar hoy es rigurosamente cierta». Així comença César Vidal l'article que publica avui al diari La Razón titulat: «En Catalunya soy listo...» . Vidal ens parla d'un nen de vuit anys que ha viscut el drama d'haver estudiat les matèries escolars en català. Això, però, no ha passat pas a Singapur, ni a les Illes Maldives, ni tan sols a Arroyo del Cabrón (Zamora). El nen va estudiar català, oh, horror!, a Catalunya. ¿Com és això possible?

Resulta que el petit ara viu a Madrid amb la seva mare que, com tota bona mare, desitjava «lo mejor para su hijo». Però, ai las!, «el niño sólo había estudiado en catalán a lo largo de su corta vida. Con tan sólo dos horas de español a la semana y una profesora que, al despedirlo de clase, le dijo con lágrimas en los ojos que, por encima de todo, no olvidara el catalán». Quina mestra més diabòlica, per l'amor de Déu.

La criatura, evidentment, no sap dir ni una paraula en espanyol i, segons l'imaginatiu articulista, ha trobat «insalvables dificultades para comprender lo que le decían en clase».
Per la qual cosa deduïm que, aquest petit, quan vivia a Catalunya, el van tenir tancat en un cova, incomunicat —fins i tot dels seus pares castellanoparlants— des que va néixer fins que se'l van endur a la monolingüe i llibertària Madrid.

Aquesta víctima de la llengua catalana ara treu unes notes que fan pena. I, és clar, li diu a sa mare que vol tornar a Catalunya, un lloc maleït on el van intentar adoctrinar amb idees extremistes i antiespanyoles, com per exemple la història de Montjuïc i la construcció dels seus murs com a sistema de protecció contra els atacs de Felip IV. Mentides i més mentides:« ahora comprobaba —aquest petit— que aquellos supuestos agresores hablaban una lengua que le resultaba inextricable». Vidal, que d'història en sap un munt, parla amb molta propietat de «supuestos agresores», perquè Felip IV, com tots sabem, va ser una bellíssima persona i molt amiga de fer favors als catalans.

«”Mamá, ¿por qué no nos volvemos a Cataluña? Allí, era listo”. Estoy convencido —ens diu l'articulista— de que la madre tuvo que realizar un esfuerzo casi sobrehumano para no romper a llorar al escuchar aquellas palabras. Su hijo es, a fin de cuentas, una víctima más de la sectaria e inhumana política adoctrinadora –que no educativa– del nacionalismo catalán.» La mare, certament, va ser més forta que no pas jo que, un cop he arribat a aquestes alçades del commovedor text, he trobat que els meus ulls anegats de llàgrimes no m'han permès seguir llegint una història tan colpidora.

«Esta historia totalmente verídica» que ens parla de «las víctimas inocentes de una política educativa criminal», i que està escrita amb «las lágrimas de sangre derramadas por padres decentes», m'ha recordat molt un altre cas que va denunciar una televisió que va en la mateixa línia del diari on Cèsar Vidal publica els seus profunds treballs. Era sobre un senyor que passava les seves vacances a Salou i que, tot i l'asfixiant calor costanera, no va poder comprar-se un «helado» perquè a tot arreu oferien «gelats». El pobre home, és clar, no entenia res de res. Ni les neveres plenes de gelats de mil gustos i colors, ni els cucurutxos de galeta, ni els cartells amb atractius «cornetes» no van ser pistes prou suficients per a ell. Dramàtic. Aquella història, també estava basada en un fet real; tan real, sens dubte, com aquesta que ara ens explica César Vidal.

Publicat a Sense embuts

1332 lectures

2 comentaris

Imprimir

Enviar article

COMENTARIS fletxa taronja

Robert fletxa

Castelldefels

10 de febrer de 2012, 14.12 h

És més que evident que l'odi exacerbat contra Catalunya, la seva llengua i cultura continua creixent dia rere dia en el si de la societat espanyola. Això només és una petita mostra. Si no marxem d'una punyetera vegada, ens esclafaran.

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Ferran fletxa

Vallès

10 de febrer de 2012, 08.50 h

He llegit micro relats més fantàstics que aquest, però podríem enviar-li a aquest senyor històries verídiques dels fills de la república que varen ser entregats a pares fidels al regim a qui no podien ni dir a la seva mare, morta segurament o no, que volia tornar a Catalunya, o al País Basc, o a Moratalaz, on havien viscuts amb la seva família.
Ja sabem que per escriure ficció, s'ha de tenir molta imaginació.

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

5 !10 !20 !tots

COMENTA

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Nom

Adreça electrònica (no es visualitzarà)

Població

Comentari

Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous

DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU

	Xavier Guarque Sentit comú i més valentia
	Jordi Cirach Xavier Trias, els elefants i el Zoo de Barcelona
	Jaume Cusó El Patrimoni cultural i històric del país
	Carles Ibáñez SIS ANYS DESPRÉS...

Jaume Pros