Al Diari de Tarragona del 31 de gener, Josep Carreras i Garcia escriu, en nom del partit Familia y Vida, una carta titulada «Aprobada una ley provida en Texas». El senyor Carreras hi fa un al·legat contra el dret a l'avortament i aposta per fer el mateix que fan a Texas: «Obligar les mares que volen avortar a veure el seu fill en una ecografia i a escoltar-ne els batecs del cor.» D'això, se'n diu xantatge emocional. Sobre l’avortament, Josep Carreras reclama una legislació ultraconservadora, a imatge de la que tenen en aquell estat nord-americà.
La meva intenció no és fer ara una rèplica a l'opinió d'aquest senyor. Tot i que no puc amagar la meva perplexitat davant el capficament que tenen alguns a entrar dins de la vida privada de les altres persones, sense conèixer els casos individualment, les motivacions personals —sovint de risc per a la pròpia vida de la mare—, les situacions familiars, socials, econòmiques, morals. Prendre la decisió d'avortar no la considero —en contra del que alguns potser es pensen— un acte lúdic i agradable per a ningú.
El que, en aquest cas, trobo realment destacable és l'habilitat de fer conjugar, en una mateixa oració, els mots «provida» i «Texas». L'oxímoron és tan evident que esdevé gairebé poètic. Texas, paradigma dels crims legalitzats i rècord d'execucions als Estats Units (474 des de l'any 1976), convertida ara en exemple de la defensa de la vida. Qui ho havia de dir!
Respecto totes les opinions —només faltaria! Ara bé, emmirallar-se en una legislació, la texana, que té, en la institucionalització de la mort, el seu màxim tret distintiu, no sembla gaire encertat. Fins a vuit supòsits diferents s'apliquen en aquell estat per condemnar les persones a la pena capital. Durant les darreres dècades la llista es fa interminable. I hi podem trobar de tot: menors d'edat, persones amb discapacitat psíquica, individus amb un nivell sociocultural que els impedeix poder-se defensar coherentment... Persones que durant els seus darrers anys en aquest món viuen en un estat d'ansietat permanent sabent que el seu destí és una xeringa de pentotal sòdic.
I, això sí, negres, molts negres. Gairebé la meitat dels condemnats ho són. I això que a Texas la població afroamericana no hi supera el 12%. Una dada més: un crim on la víctima tingui la pell blanca l'acusat té el doble de possibilitats d'acabar amb una sentència de mort que si la víctima hagués estat negra.
Texas posada com a exemple de defensa de la vida. Una llei provida a Texas. Si tot plegat no fos tan tràgic, semblaria fins i tot còmic. ¿O no és d'una hipocresia insultant lluitar contra el dret d'una mare a interrompre el seu embaràs i no moure ni un dit per defensar la vida dels que estan ben vius, en aplicació d'una justícia de classe absolutament injusta? Nosaltres, afortunadament, no som texans. I jo, amb franquesa, ni ho vull ser.
#1 tot el teu comentari és bastant infumable però l'últim paràgraf és una cagada definitiva. ningú no defensa l'avortament amb l'argument de la pena de mort, són els contraris a l'avortament els que usen com argument el lloc on la pena de mort (que sempre rebutjable) s'aplica de forma racista i discriminatòria. I TU HO JUSTIFIQUES AMB EL QUE DIUS.
Preferiria deu vegades més ser texà que no pas haver de ser espanyol !!
I estic a favor de l'avortament -en determinats casos-, estic a favor de la pena de mort -en determinats casos- i estic a favor de poder-te defensar d'algú que vol entrar a casa teva sense el teu permís (que aquí, ni això podem fer).
I, sisplau, no utilitzem el debat de la pena de mort com a argument per defensar el dret a l'avortament. La pena de mort és, precisament, un càstig per no respectar el dret a la vida d'a... Llegir més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.