El 27 de març, una expedició de Torristes i Catlànders, va viatjar fins al gran roc de Gibraltar per tal d'ensumar i viure l'ambient gibraltareny -ni que fos per unes hores- i de pas, fer unes petites ofrenes i algun que altre acte simbòlic. Els Catlànders vam ser convidats pels Torristes, i òbviament,  vam aprofitar l'ocasió. Aquesta és la crònica -més o menys- de l'expedició Torristo-subversivo-barrilaire, i del que s'esdevingué en el rocot de Sa Graciosa Majestat. 5.15 Arribada heroica al Prat. Llegir-ne més

Els meus amics i deixebles del col·lectiu THECATLANDERS van amenitzar ahir les ensopides congregacions de periodistes i càmeres que s'apleguen a la sortida de tribunals. Sempre és igual: Surt un senyor gris que fa unes declaracions grises i la premsa li planta la carxofa com si fos una celebritty. Per això, els catlanderians van decidir acabar amb aquesta història rutinària i posar-hi una mica de color. Color catlànder, s'entén. L'acció batejada pels catlànders com «fumètting»* va consistir en posar un focus a la vervigràcia del gris personatge, l'advocat Ángel Escolano. Llegir-ne més

El ministre d'afers exterior d'Espana, un tal José Maria Margallo (així, sense accent a la «o», que fa més espanol), està decidit a arrambar amb Gibraltar. Aquest hòmen vol engrandir el tros anexionant-se el diminut país atlantico-mediterrani. No cal dir que és una actitut d'abusananos (GiB: 6,8 km2 i 28.000 habitants. Espana: 504.645 km2 i 47 milons de súbdits), però que voleu: els espanols són així, gent valenta i de tarannà «conqueridor» (si sabeu espanol, aquí teniu les dades del genocidi a Amèrica fet pels conquistadores**, que més valia que s'haguessin quedat a Navalmoral de la Mata, per exemple). Llegir-ne més

La factoria THECATLANDERS, grupuscle de guerrilla cultural amb ínfules «influencers», tal i com els classificà el CCCB, us proposa un nou producte de subversió i diversió per a tota la família que revela evidències que de tant a prop com són, passen desapercebudes. I això pensant bé... Fent ara via pròpia amb la campanya «Immersió» (en defensa de la immersió lingüística) compartida fins avui amb la Plataforma per la Llengua proposem un còmic didàctic sobre la contradicció entre l'opinió manifesta dels detractors del model educatiu català (uns detractors que han inflat un debat amb més baladrers que públic interessat) i els seus ocults pensaments tot i que prou deduïbles si ens hi fixem una mica. Llegir-ne més

Feia dies que no em passejava per aquí, així que per no perdre la musculatura, torno a la feina. El pretext: en José Antich, director d’aquell, gran, gran, inmens, inconmensurable diari radicat a Barcelona, el nom del qual és compost de dues paraules, l’una comença per «La» i l’altre acaba en «vanguardia». Això ara, perquè no oblidem que a l’època del genocida Franco, aquell assassí de masses, el nom del diari el componien tres mots, el darrer dels quals era «espanola». Francament, m’agradava més amb el nom antic. Llegir-ne més