Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

D’#ACAMPADA! Per Lucy Ewing

|

- Publicitat -

Me n’he anat d’acampada a la plaça de Catalunya. Jo que sempre havia tirat de motel quan volia tenir un affaire, ara he decidit provar què tal és això de la tenda de campanya. Us ho explicaré. Bé, al final en saber que plegaven ni la vaig montar. Gràcies a això ho vaig fer sota les estrelles per primer cop. YES! Us ho explico… (la part política només, l’altra la deixo per adio Macuto FM).
 

El “trending topic” del moment, o almenys és el què és diu a Twitter i arribo pels pèls… Tenint en compte la meva condició de guiri-crítica almenys puc dir que vaig aprofitar per dir el què ningú no gosava. Com a bona texana: amb un parell! D’entrada em salto parlar de l’acampada de Sol (sic) perquè d’hispanocèntrica en tinc més aviat poc. Abans xerraria de la de l’acampada a la plaça Sintagma d’Atenes, ciutat estimada per en Dr.Cat com poques, però només n’he vist unes imatges al SkyNews. Tot i que, coneixent els “no-nacionalistes” grecs, ja els imagino garlant tant panxos amb els ridículs soldats de la plaça. Ells, tocats amb aquelles faldilles, esclops i gorreta, fent el canvi de guàrdia amunt i avall i els “indignakeion” (en grec-patiller, els indignats grecs) mirant-se’ls, mentre enfilaven suvlakis.

Publicitat

A Barcelona, en canvi, la simbiosi va anar per una altra banda. Sense comptar la que fan animals i humans, mal anomenats kisso-flabiols (dic malanomenats, perquè també hi han els rata-bongos, lloro-digiridús, etc…) s’estava creant un interessant veïnat campista format per okupes, desocupats, estudiants, mil·leuristes i ex-homeless (ara ja homeness amb tenda) que a més ahir al vespre van votar per fi, després de dies de debat en comissió, defensar el dret a l’autodeterminació, mal els pesi als quatre Ciudadanos-UPDeïstes que rondaven per allà. Els polítics professionals, mentrestant, estan tots esverats perquè la gent del carrer els surt de l’armari polític i diu tot el què pensen d’ells. I bramen:

“Inadmissible! Protesten fora dels canals establerts! On són aquelles refilades cartes al director? Que votin, si volen donar l’opinió! Que vagin al ‘Band Ampla” si no volen votar. Mira que després d’anys de tenir les tertúlies radiofòniques untades, els minuts electorals a la TV controlats, la quota de partits al Parlament limitada per grans pressupostos, va i ens surt la criada manaia (traducció literal de “criada respondona”) i ens munta un campament al.legal sense dutxes, caravanes ni bungalows! Això sí que no!”

Així que, el conseller de la policia indígena Felip Puig i el futur ex-alcalde Hereu insinuà als indignats que per tenir dret a càmping havien de pagar llicència (sabent que a les rodalies de Barcelona ja fa temps que el Toro Bravo i la Ballena Alegre estan tancats) i per a confirmar-ho els hi envià la seva sub-brigada especial de neteja que a cops de porra, els il·lustrà com pot ser el dia del desallotjament definitiu. Mentrestant, les manifestacions i els debats polítics al marge de les formes estàndard, continuen creixent al ritme de la crisi. Si se’n traurà algun profit concret no ho sé, però el què és segur és que els participants hauran treballat força la gimnàstica revolucionària, un exercici mental que, com el referènding, es necessita per deixar de ser un zombie colonitzat. I això ja és molt!

Lucy Ewing
periodista de l’Anticolonial International i de Sei O Que Nos Fizestes

Publicitat

Opinió

Minut a Minut