Un periodista prou conegut ha criticat de forma oberta a través d'una piulada a la recent nomenada Sra. Francesca Guardiola que, a partir d'ara, ocuparà el càrrec d'ambaixadora de Catalunya a Copenhage.
Sota una certa espurna masculina el que li preocupa al periodista és el simbòlic cognom, potser? Perquè si és així seria forassenyat i té un deix de clara dominació masculina, de temps antics.
Les meves ratlles volen transmetre una realitat existent entre la dominació masculina i els mèrits propis d'una persona que ha demostrat a hores d'ara una sòlida trajectòria professional. Sabem en molts casos que les Institucions reprodueixen l'etern masculí i també ho fan molts mitjans de comunicació perquè no hi ha manera de treure'ns del damunt l'insconscient (a hores d'ara ja conscient) androgènic que ho acaba dirigint tot.
Sempre he dit en veu alta que, el famós hashtag #onsonlesdones l'hauríem de substituir per #onsomlesdones perquè aquest darrer és inclusiu i depèn de nosaltres d'autoincloure'ns, bàsicament. Quan no hi som se'ns troba a faltar i quan hi som no se'ns hi acaba de veure del tot, i se'ns observa amb certa distància o bé amb una espurna de superioritat que traspua en molts debats polítics, per exemple.
Haurien de ser els mèrits propis, no el sexe, ni l'edat, ni l'aspecte… I aquí estem perquè hi som i perquè hi volem ser més encara. I celebro i felicito a la Francesca pels seus mèrits, per la seva acreditada trajectòria professional i ella, una dona, ha aconseguit una visibilitat que ens representarà a fora de Catalunya. I allà la veuran.
Tinc un llibre que reposa a la meva tauleta de nit, La Domination masculine, de Pierre Bourdieu, que m'ajuda a no perdre la memòria i perquè a les dones fins i tot ens domina el cognom masculí, Guardiola.
Twitter: @DolorsValls
