En el transcurs de l'entrevista del proppassat 13 d'abril que li va fer el Director de TV3, Vicent Sanchis a Carles Puigdemont no m'esperava ni de bon tros aquell marc tan tancat de plató que va mostrar la posada en escena de l'entrevista.
Un enfocament hermètic, fosc i negre. Desitjava veure aquell polsim de llum al seus ulls, aquella subtilesa graciosa i comunicativa de moviments que tant el caracteritza i que fa a Carles, proper.
Del contingut resultant ens va deixar clar, això si, que no vol noves Eleccions. On és el Nord, doncs, Carles Puigdemont?
És d'imperiosa urgència i de gran vitalitat tenir un Govern efectiu funcionant des de Catalunya i unes més que excel.lents relacions exteriors recuperant d'aquesta forma les anhelades Ambaixades. Tindrem o no un Consell de la República en algun lloc de l'Exili?
Eren vàries les preguntes que van quedar a l'aire i les seves respostes foren massa crítptiques, mancades de concreció.
Em quedo amb el seu Missatge que en essència persisteix i que em mereix tot el meu respecte perquè ha sabut preservar la seva raó vital i política inicials, però, m'aturo en aquest “però” uns instants…
M'agradaria que la seva tossuderia fos més pragmàtica a l'interior i a l'exterior del nostre país perquè la causa justa que volem assolir és la més democràtica de totes: El dret a ser escoltats, el dret a decidir com a poble perquè la nostra és una Causa de Justícia i Llibertat. Per aquest motiu, cal que que avancem i fem Govern o l'escalada d'inactivitat i de cansament social ens perjudica a tots i, més encara, als més febles, com sempre. Com vostè va dir molt bé, nosaltres com a poble tampoc ens acostumem a aquesta situació. No ens acostumem a no tenir Govern a la Generalitat de Catalunya i, per la part que em toca, no m'acostumo a no tenir un Conseller/a.
Catalunya porta una maleta massa pesada, els nostres governants porten masses dies de presó, els efectes devastadors del 155 recauen al damunt de les espatlles i tots nosaltres, famílies senceres portem molts quilòmetres de Manis, i sobretot, les famílies dels nostres presos molts més quilòmetres encara de viatges d'anada i tornada a aquelles terres llunyanes carregades de dolor.
Necessitem tenir un President, necessitem fer Govern, i necessitem treballar i remar per un futur polític que, encara que incert, és un demà construït per tots nosaltres. El 22 de maig serà la data per tenir o no tenir el que la majoria vam votar: República!
