Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cap al decreixement: Els horts urbans

|

- Publicitat -

Quan cada cop sembla més clar que ens trobem sobre el pic del petroli, cada cop prenen més valor les teories del decreixement. El sistema econòmic actual, basat en l’ ús superintensiu dels recursos petrolífers, queda cada cop més en entredit, i per tant cada cop cualla més la idea de “o decreixem voluntàriament, o haurem de decréixer obligatòriament”

Vivim en un país on podem consumir peres quan no és època de peres, i préssecs quan no és època de préssecs. El petroli permet transportar dia a dia milions de tonelades de fruita des de l’hemisferi sud fins als nostres supermercats. En una situació d’escassetat del petroli aquest fet serà impensable, i per tant cada cop pren més valor el consum d’aliments de kilòmetre zero.

Publicitat

Estem acostumats a que la producció i el consum d’aliments estiguin allunyats l’un de l’altre, i connectats per intermediaris que acostumen a abusar dels productors. Tanmateix, cada cop està més de moda una pràctica de l’agricultura que destrossa aquest esquema: Els horts urbans. Un hort urbà consisteix en qualsevol tipus de plantació d’aliments que es realitzi dins d’una ciutat, ja sigui en solars, terrasses o  balcons. Els horts urbans, acostumen a tenir una finalitat d’autoconsum, mateixa finalitat amb que l’ésser humà ha cultivat la terra durant milers d’anys.

Barcelona, posant per cas que té uns 10 Km2 de terrats i terrasses, quants aliments frescos de metre zero (ja no dic ni kilòmetre zero) podrien consumir els habitants de la ciutat? Barcelona té un clima molt propici per a l’agricultura, i un gran nombre de terrats buits en desús. Què passaria si els propietaris, o les comunitats de veïns utilitzessin l’espai d’aquestes terrasses i terrats per a cultivat hortalisses i fruites? Fa poc TV3 realitzava un petit però interessant reportatge sobre horts urbans a terrats i un altre sobre horts urbans autogestionats a solars, realitzats en solars ens desús de la nostra ciutat on quedava clar que tot són beneficis.

En primer lloc seria beneficiós per la salut, en tant que tindríem a l’abast productes frescos, ecològics i de temporada. En segon lloc, l’explotació veïnal d’aquests horts, fomentaria l’associacionisme i reduiria els costos de l’acció col·lectiva de veïnes i veïns. En tercer lloc, els horts urbans tindrien un efecte positiu en la qualitat de l’aire de la nostra ciutat, en tant que representarien un gran pulmó verd dins d’aquesta. En quart lloc, el cultiu de terrats suposaria un aïllant natural per als habitatges, contra el fred i la calor. Finalment també suposaria beneficis en la salut mental de les persones que participessin d’aquest cultiu. Produint nosaltres mateixos els aliments, i distribuint-los als nostres veïns i veïnes a través de cooperatives de consum, destrossaria la xarxa d’intermediaris que es lucren a costa de productors i consumidors.

Com seria Barcelona si cultivéssim l’equivalent a 100 camps de futbol? Si bé la pregunta deixa molt de marge a la imaginació, els horts urbans són un pas més en pro del decreixement i una cara més del concepte de“Slow City”. Com transportarem aliments del camp a la ciutat quan el litre de Dièsel arribi als 10€/litre? Com crearem hivernacles, sistemes de regadiu, o com es mouran els tractors quan el preu del petroli arribi a nivells estratosfèrics? Cal respondre aquestes preguntes per tal de garantir la supervivència humana, i els horts urbans en són una resposta.

Qui sap si aquelles ciutats repletes de fàbriques durant els segles XIX i XX deixaran pas a noves ciutats-hort. Si més no, aquest sembla que serà un dels aspectes clau de les ciutats post-industrials del futur.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut