Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La independència: una oportunitat fallida

|

- Publicitat -

El procés d’independència de Catalunya serà una de les grans oportunitats perdudes per a canviar el model territorial, econòmic i social de l’Estat espanyol tal i com va ser concebut en la transició espanyola. El moviment 15-M en va ser una altra, però no s’ha de veure com una oportunitat fallida, sinó com el germen de l’articulació d’una nova esquerra desvinculada del règim, entès no tan sols com l’actual marc de democràcia liberal, sinó del propi règim franquista d’on se’n deriven –o emmirallen- el PP i el PSOE.

Si una cosa han caracteritzat les demandes reivindicatives de caire cívic, social o nacional de Catalunya al llarg de la història ha sigut l’oportunitat efectiva per a transformar la totalitat de l’Estat. Múltiples en són els exemples històrics recents que han permès canviar el règim:
 

Publicitat
  • La primera república es proclama l’any 1873 després que els diputats de Barcelona enviessin l’onze de febrer un telegrama a Madrid exigint la proclamació de la República, amenaçant d’insurrecció contra la monarquia borbònica –mai ens ha resultat simpàtica-. Tot seguit les dues càmeres unides proclamaren en una Assemblea Nacional: “La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”.

  • El 14 d’abril de 1931 Éibar i Barcelona proclamen la República a primera hora. El suport electoral a les forces republicanes quadruplicava al de les forces monàrquiques, fet que permetrà al líder d’ERC proclamar per primera vegada a nivell nacional la República Catalana dins de la Confederació Ibèrica. Posteriorment Niceto Alcalà Zamora proclamaria a Madrid la República Espanyola i enviaria els seus emissaris per a frenar la República Catalana confederada a canvi de la restauració de la Generalitat de Catalunya.

  • L’any 1971 es constitueix l’Assemblea de Catalunya que aglutina els principals grups democràtics i antifranquistes per a fixar els principis del nou sistema postfranquista. No és fins l’any 1974 que es constitueix a nivell estatal la Junta Democràtica liderada per el republicà Antonio Garcia-Trevijano.

  • L’any 1979 s’aprova l’Estatut de Catalunya conjuntament amb el País Basc. Darrere li seguiran la resta de Comunitats Autònomes.

  • L’any 2006 es renova l’Estatut de Catalunya, darrere vindran les reformes estatutàries de València o Andalusia.

     

O fins i tot la dinàmica social:

  • L’any 1919 la CNT aconsegueix gràcies a la vaga general de la Canadenca paralitzar el 70% de l’economia de Catalunya a canvi de la jornada de 8 hores, conquesta que després serà generalitzada a la resta de l’Estat.

  • Durant la Revolució Llibertària de l’any 36, Andreu Nin, Conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya, decretà la igualtat legal entre homes i dones, així com la majoria d’edat a partir del 18 anys. Joan Garcia Oliver, posteriorment, com a Ministre de Justícia, ampliarà la llei a la resta de la República.
     

Les reivindicacions catalanes a l’Estat es ratifiquen degut a dos conflictes fonamentals que caracteritzen Catalunya –i al País Basc- respecte a l’Estat espanyol, la cultura catalana –o basca- i la revolució industrial. Van ser les dues comunitats històriques –a excepció de Galícia- les que es van industrialitzar primer al segle XIX -no va ser fins al franquisme que es va industrialitzar la resta de l’Estat- oferint una nova dinàmica social, econòmica i política de la que careixia la resta de l’Estat. La modernitat industrial front al tradicionalisme estamental agrícola i els diferents conflictes que caracteritzen cada sistema.

La pregunta que cal formular-se vistos els precedents consisteix en plantejar-se perquè en aquesta ocasió l’Estat espanyol no aprofitarà la demanda catalana per a transformar el model d’Estat i la resposta és senzilla, perquè en totes les ocasions precedents Catalunya disposava si més no del suport de les forces progressistes i republicanes de l’època i ara Espanya careix d’una força política d’esquerres que estigui disposada a transformar l’herència franquista que suposa la Constitució espanyola.

No oblidem que Espanya va ser el primer estat on el feixisme va triomfar, no va ser derrotat ni per forces internes ni externes. El franquisme va eliminar la vella esquerra i en va formular l’actual, la futura està emergint. Una vella esquerra afina a la reivindicació nacional, per dos motius, perquè era afina a la concepció federal de l’esquerra més progressista i per altra banda, perquè la reivindicació nacional era transversal a la constel·lació de partits polítics d’àmbit català. Per exemple, Nicolàs Salmerón, l’únic president no català de la primera república –andalús- va ser posteriorment, l’any 1906, el president de Solidaritat Catalana. En aquest sentit, l’única cosa que podem fer vistes les circumstàncies, és decidir per nosaltres mateixos que volem ser i cap a on volem anar, el pacte, l’avinentesa o l’acord amb la partitocràcia espanyola no està, ni se’l espera.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut