Com pocs sabem, el proper 25 de maig se celebraran les eleccions europees a l’estat espanyol, unes eleccions que interessen entre poc i gens a la ciutadania (aquest cop, exceptuant Catalunya i Euskadi, que s’hi juguen molt). Aquestes es realitzen seguint un sistema electoral proporcional de circumscripció única, amb 54 diputats a escollir mitjançant la fórmula d’ Hondt. En un moment de reconfiguració del sistema de partits espanyol on PP i PSOE entren en caiguda lliure, els PANE (Partits d’ Àmbit no Estatal), lluiten per configurar candidatures i obtenir representació a Europa. Si bé IU i UPyD, propiciats pel gran ascens que estan patint, tenen assegurats per si sols representació europea, els partits nacionalistes perifèrics saben que ells sols estan destinats al fracàs, i per això busquen aliances amb d’altres PANE d’ arreu de l’estat. Europa dels Pobles, Coalició per Europa, Galeusca, o Coalición Europea; són alguns dels noms de candidatures formades per partits nacionalistes o regionalistes perifèrics al llarg de les cinc eleccions europees que s’han celebrat ja a l’estat espanyol.
A les darreres eleccions al parlament europeu de 2008, hi va haver fins a tres candidatures formades per PANE’s: En primer lloc Coalició per Europa, formada per CIU, PNV, Coalició Canaria (CC), Partit Andalusista (PA), Unió Mallorquina (i Menorquina), i el Bloc Nacionalista Valencià. D’aquests partits, CDC formava part del Partit Liberal Europeu, UDC del Partit Popular Europeu, el PNV del Partit Demòcrata Europeu, el PA de l’Aliança Lliure Europea. En segon lloc la candidatura Europa dels Pobles – Verds, formada per la Confederació els Verds (partit d’àmbit estatal però molt minoritàri), ERC, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, BNG, Chunta Aragonesista (CHA), i Entesa per Mallorca. Tots els partits formaven part de l’Aliança Lliure Europea, excepte els Verds, que formaven part del Partit Verd Europeu. Finalment també hi hagué la coalició Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat dels Pobles, formada per dos partits independentistes castellans (marginals), Izquierda Castellana i Comuner@s, però amb el suport de Batasuna,
De cara a les eleccions de 2014, com diu la dita: “A rio revuelto, ganancia de pescadores”. L’enfonsament del PP i PSOE, el sorgiment de Bildu, la creació de Compromís, la creació EQUO, i l’escisió del BNG, ANOVA; han provocat una redefinició del mapa dels partits nacionalistes i regionalistes que de ben segur que afectarà el mapa de coalicions de les properes eleccions europees. Veguem, però, que hi ha del cert, fins a dia d’avui.
En primer lloc, és poc probable que hi hagi una coalició a favor del dret a decidir entre CiU i ERC a Catalunya. Els motius son que no hi ha una majoria a favor en cap dels dos partits, i que d’altres partits a favor del dret a decidir com ICV-EUIA mai acceptarien formar part de la coalició, la qual cosa la desvirtuaria i no li donaria un caràcter unitari. Mentrestant, per la seva banda, ERC i CiU van fent els deures, preparant d’altres coalicions que els assegurin la representació. En primer lloc, els republicans estan preparant una coalició independentista amb el BNG i Bildu, a la qual se’ls podrien sumar d’altres partits com Andecha Astur o el PSM-EN (amb o sense la coalició MÉS). Per altra banda, sembla que CiU repetirà per enèsima vegada la coalició amb el PNV. Caldria veure si a aquest “pinyol” s’ afegeixen partits com Proposta x les Illes (“hereus” d’Unió Mallorquina) o d’altres partits regionalistes com Coalición Canaria, potser reticients a compartir candidatura amb independentistes. Una altra pregunta que ens pot sorgir, és què passarà amb Compromís i MÉS, dues colicións on EQUO hi és present. Podria ser que els nacionalistes del Bloc i el PSM-EN s’imposin a les negociacions i provoquin l’adhesió d’ ambdues a la coalició de Bildu, ERC i BNG. També podria ser que Iniciativa del Poble Valencià i IniciativaVerds (ambdues escissions d’IU al PV i a les Illes), tombessin la balança cap a una coalició amb EQUO oberta també a d’altres partits de caire nacionalista perifèric/federalista com el Partit Andalusista, la Chunta Aragonesista, o ANOVA (en el cas que la coalició Alternativa Galega d’Esquerda, AGE) es partís.
Pel que fa als altres partits (PSOE, PP, UPyD i IU), sembla que poques sorpreses amaguen. Tant PSOE com PP i UPyD, sempre s’han presentat sols a les europees, sense cap coalició. Qui encara pot donar-nos alguna sorpresa, és IU. Podran atreure novament a la CHA a una coalició com ja va passar a les darreres eleccions generals? Serà capaç Esquerda Unida d’ arrossegar tota la coalició AGE (formada per IU, EQUO i ANOVA (escisió del BNG) a una candidatura amb IU, o l’AGE s’haurà de partir? Qui probablement repetirà amb IU és ICV-EUiA, on s’asseguren un, o fins i tot dos diputats.
Personalment crec que enguany tindrem tres coalicions: En primer lloc, una reedició de la Coalició Europea, amb CiU i PNV al capdavant. En segon lloc, una reedició de l’Europa dels Pobles, novament amb ERC, BNG, i aquest cop amb el “fitxatge” de Bildu). Finalment, sóc del parer que es crearà una coalició nacionalista/federalista/plural, al voltant d’EQUO, i amb Compromís com a líder i a la qual es podrien sumar partits nacionalistes “de baixa intensitat” com el Partit Andalusista, Nueva Canarias, la Chunta Aragonesista (si no repeteix amb IU), i d’altres ressagats com ANOVA (si es que l’Alternativa Galega d’Esquerda es trenca de cara a les europees).
