Jordi Solà Coll


Dimarts, 10.10.2017. 03:05 h

Poesia i revolta. Entre l’1 d’octubre i l’esperança en el present


Comparteix







Etiquetes

Espero que el lector que habitualment em llegeix m’excusi per utilitzar el llenguatge de la poesia per explicar per què demà -o avui- cal fer una proclamació d’independència en la seu del Parlament de Catalunya. He llegit amb astorament alguns dels arguments en contra. Així mateix, tot el que s’ha dit a favor de la declaració no cal pas repetir-ho en un altre article. Només dir que amb declaració o sense, hi ha prevista per part de l’Estat espanyol una repressió brutal. L’única sortida, després de gairebé una dècada invocant diàleg i entesa sense cap resultat tangible, és complir allò que estipula l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. El poema -crec en el poder transformador de la paraula i la seva capacitat de guarir l'esperit i el cos- és titula Gal·lípoli


 
Enfonsar les naus en arribar a port
tants cops com faci falta,
i no tenir mai en compte
l’efecte de la causa: un vast desert
de sorra blanca ens crida a creure
en la potència de la vida.
Un esclat de llum sense tornada,
 
ebri de dilemes.
 

El poema correspon al meu recull poètic, intitulat “Ulls de glaç” –guanyador del XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
 
Crec que el significat és clar. “Enfonsar les naus en arribar a port” representa que quan has arribat al teu destí no pots tornar enrere i t’has d’enfrontar a l’adversitat: “no tenir mai en compte /  l’efecte de la causa”. Això no significa abandonar-se a la rauxa. Però sí que és un avís en relació a les decisions que es prenen en un moment determinat. Cal superar la por col·lectiva –el terror– i creure en la vida: “un esclat de llum sense tornada, / ebri de dilemes.”
 
Perquè la vida és justament això: un constant dilema. I tanmateix, hem de mirar, adés i ara, cap endavant. Hem escollit i, com bé recorda el vers, no hi ha retorn possible. Som els hereus de la nostra causa i si aquesta causa és justa, cal mantenir-se ferm en la noció que allò que ens empeny és la força de la raó i que tan sols tots plegats –braç a braç i sempre pacíficament– podrem superar els embats de la violència desbocada.   



Demanar llibre a l'editorial


lectures 1595 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

Aquest blog té els comentaris desactivats per decisió de l'autor.

Jordi Solà Coll logo rss

Fotògraf i col·laborador en diversos mitjans de comunicació -Catalunya Ràdio, El Punt Avui, El Triangle. Gestiono el bloc literari El far a trenc d'alba (http://faratrencdalba.blogspot.com.es).

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.