[…] els veig per tot arreu, ens toquen, els pitjors cabrons que pugis imaginar-te, i que ens obliguen a portar aquesta mena de vida […] amb cares d’assassins, de violadors, de segrestadors, que et renten el cervell, amb cares que no són autèntiques i que no tenen nom: freds, calculadors, tècnics, el petit clan dels cabrons tècnics que decideixen: a la fàbrica i a callar! (La nit just abans dels boscos. Bernard-Marie Koltès)
Koltès, a La nit just abans dels boscos, despulla un dels submóns creats a partir d’una suposada (i potser real) fragmentació social. L’enorme càrrega d’humanitat de l’obra, sense previ avís, desplega un contundent revés quan evidencia l’harmonia d’aquests submóns. Tots ells recelen per assolir la mateixa fi, el plaer assequible. Llavors, lector, què et diferencia d’un rodamón? I d’un polític? Gairebé res en tots dos casos.
Però sortint d’escena per la porta del darrera hi trobem el dia a dia i dues maneres de fer política eternament enfrontades. Per una banda l’avorridíssima política espanyola, primitivament obstinada en els minuts de silenci, l’esdevenir de la qual em desperta el mateix interès que la zimbabwesa i, per tant, no en parlaré. Per l’altra, la maldestre catalana. Maldestre perquè ha errat en gairebé totes les formes de comunicació des del seguidisme totèmic d’en Pujol. Des de llavors el camp és erm. I és justament aquest desert, el del “ja s’ho faran”, el que separa la política de la resta de mortals.
Qui està disposat a travessar-lo per tal d’acostar els dos submóns? Com ens ho farem, omplint-lo de flors de pelfa? Molt em temo que la solució passa perquè noves maneres irrompin en les esferes de la política a tots els àmbits. Noves maneres amarades d’humanitat. I adverteixo que no es tracta només d’un posicionament ingenu. Sinó de la insurrecció de les formes més joves. Formes de retòrica fresca i contundent en contrapunt a l’esgotament de percebre el rol polític com una partida quadriculada, de renúncies, de tirania i de baixesa moral. Perquè si ens ho proposem, estupenda carcanada de poltrona, t’engeguem un revés abans no hagis obert la boca.
