CAP A LA LLIBERTAT

Els problemes de l’unionisme espanyol vers Catalunya, els podríem concentrar bàsicament, en la seva particular concepció de la història i de la propietat. Estan completament convençuts que Catalunya els pertany, que en son propietaris per dret de conquesta, però en canvi no tenen el coratge d’admetre-ho públicament, s’estimen més rebregar, manipular i tergiversar la història, un cop fet tot això, es veuen legitimats per parlar d’unions que mai han existit i de convivències, que a nivell col·lectiu no han existit mai i que només son certes a nivell individual i dins del nostre País, doncs encara que a alguns no els hi agradi admetre-ho, fa tres-cents anys que estem sota el jou de Castella, modernament anomenada Espanya.
El procés cap a la independència de Catalunya, malgrat ser un procés pacífic i democràtic, no ha trobat cap interlocutor a l’altre costat, només ha trobat amenaces, insults, menyspreus i profecies de la por, tot això amanit amb la negació obsessiva, de que siguem una nació i de que les nostres institucions tinguin cap mena de sobirania, ja que consideren totes les lleis que emanen del nostre Parlament, paper mullat, encara que les hagin votat la majoria dels catalans.
Per acabar-ho d’adobar, ara ens surt el gira banderes del senyor Millo, tractant de totalitari a l’Oriol Junqueras, per voler desobeir una llei espanyola, i obeir-ne una de catalana.  Segurament al senyor Millo, això de la democràcia li ve gran, i no em vinguin amb la comèdia de la Constitució, que tinc prou edat per recordar la seva imposició “democràtica?” mitjançant l’amenaça de l’exèrcit franquista, o és que no ho recorden això? I tornant al senyor Millo, li voldria fer avinent, que complir la voluntat de la majoria d’un país, és el deure de tot governant i en canvi voler-ho impedir, si que son tics totalitaris, però bé, ja ens hi hem acostumat, a que els comentaris i declaracions d’aquest personatge i de molts dels seus companys, siguin cada cop més indecents.
La lluita continua, però al final la guanyarem, perquè tenim la força de la gent i de la raó, continuem caminant units, malgrat tots els entrebancs i tots els paranys, perquè estem convençuts que la força pacífica i democràtica del nostre Poble, no té aturador.
 
Manel Mayor                                                                     16 de Setembre de 2014