Tothom sap o hauria de saber, que la consulta que al final podrem fer el nou de novembre, no serà de cap de les maneres, un manament democràtic que ens pugui dur a proclamar la independència, per això mateix m’han sorprès els arguments de la CUP, en voler-se implicar en la consulta i prou, la meva pregunta és: i després què? Deixem la independència per una altra dècada? Amb tot, no pretenc treure’ls-hi legitimitat, simplement deixar clar que no els entenc ni els comparteixo
Tot aquest meu raonament, no impedeix que la meva implicació i la dels meus, serà màxima, perquè la consulta sigui un èxit. Ja han passat unes quantes jornades del canvi de rumb de la Consulta i de fet encara em dura l’emprenyada, tot i així, tal com vaig assegurar en calent, hi donaré tot el meu suport. Encara que disgustat, es pot dir que estic més esperançat, que fa uns dies, fins i tot confio en què el nou de novembre sigui un èxit aclaparador i que tingui el ressò desitjat a tot el món.
Malgrat que sóc optimista per naturalesa, desconfio de certes actituds i de certs grups, als quals els agrada navegar entre dues aigües, marejant la perdiu, fins i tot diria, que no es mullen ni quan es dutxen, perquè entenc que ara és moment de posar per davant de tot, el País, per sobre d’interessos individuals i de partit, ara és hora de navegar tos plegats en la mateixa direcció, en la que ens ha de dur a la victòria definitiva i és hora també, de desemmascarar a tots aquells que d’una manera o d’una altra estan fent funcions de cinquena columna.
Manel Mayor 25 d’octubre de 2014
