En el darrer article valorava l’acord Solbes-Castells sobre les inversions de l’Estat a Catalunya com una millora insuficient que encara no compleix l’Estatut. Tanmateix, la plasmació d’aquest acord en el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat afegeix més ombres a la meva primera apreciació. Així, la inversió real territorialitzable de l’Estat a Catalunya serà del 14,9%, lluny del 18,72% que és la participació de Catalunya en el PIB estatal segons les darreres dades disponibles i lleugerament superior al 13,9% de l’any passat.
oct
04
Aquests darrers dies, amb la signatura de l’acord sobre inversions de l’Estat a Catalunya i la presentació dels Pressupostos de l’Estat pel 2008, he pogut constatar que hi ha una gran confusió entre la ciutadania i fins i tot entre els comentaristes polítics sobre conceptes bàsics en les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya. El tema és prou important com perquè valgui la pena dedicar un article a aclarir alguns d’aquests malentesos.
Aquest mes d'agost ha estat notícia destacada a The Economist el mal funcionament dels aeroports britànics, en especial el de Heathrow. La majoria d'aeroports londinencs (Heathrow, Gatwick i Stansted) i els aeroports escocesos (Glasgow, Edimburg i Aberdeen) estan gestionats per l'empresa BAA, propietat des del juny del 2006 d'un consorci liderat pel grup espanyol Ferrovial.
El cas és que l'aeroport de Heathrow és l'aeròdrom europeu amb més retards (un terç dels seus vols a destinacions europees surt fora d'horari) i és dels més mal puntuats en les enquestes als passatgers.
Catalunya paga el 25% de la factura elèctrica espanyola i rep només el 15% de la inversió en la xarxa. En aquest cas es tracta de la facturació d'empreses privades i de les seves inversions. Però es tracta d'empreses de sectors regulats, que han estat privatitzades i que mantenen lligams molt estrets amb els poders públics. Endesa fou privatitzada el 1997. Poc abans, el 1996, Endesa va llançar una opa sobre la companyia catalana Fecsa. En les apagades del 2001, l'oposició va retreure al govern de CiU la compra de la seu de CDC (un espectacular edifici del car Eixample barceloní) per només 450 milions de pessetes a Endesa.
Artur Mas va afirmar aquesta setmana que pensa donar la cara perquè a Catalunya es respecti la llista més votada. És evident que a Catalunya hi ha una desencís molt gran de la ciutadania amb la classe política que es manifesta amb nivells altíssims d’abstenció i un nombre cada cop més alt de vots blancs. I és evident que la llei electoral actual no ajuda a fomentar la participació dels ciutadans, que es veuen abocats a votar llistes tancades de partits polítics on la decisió dels candidats elegibles i el seu ordre acaba en gran mesura estant en mans dels aparells dels partits.
En el debat sobre “el estado de la nación”, el president espanyol va anunciar un nova prestació universal de 2.500 euros per naixement. El portaveu del PNB, Josu Erkoreka va reaccionar amb duresa contra la mesura. Efectivament, aquest ajut estatal representa una agressió en tota regla al repartiment competencial vigent i una deslleialtat institucional greu. Les competències en polítiques socials corresponen als governs autonòmics.
Aquesta setmana el conseller Castells ha fet unes declaracions sorprenents. Diu el conseller: "No acceptarem més maniobres ni intents de maquillar les xifres. La Generalitat ha de garantir l'estricte compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que comprèn si no tota sí bona part de la inversió territorialitzada de l'Estat".
Efectivament, com hem denunciat en aquest espai, l'Estat ha fet jocs de màgia amb les xifres i ha fet trampes per incomplir la disposició d'infraestructures de l'Estatut, de manera que el percentatge d'inversió que ha rebut Catalunya sobre el total de l'Estat ha estat fins i tot inferior el 2007 (13,9%) que el 2006 (14,6%).
El nou Estatut havia de portar a Catalunya un manà d’inversions de l’Estat durant set anys, talment els set anys de vaques grasses de l’Antic Testament. La realitat ha estat que el primer any el percentatge que l’Estat ha invertit a Catalunya ha estat del 13,9% de la inversió regionalitzable, inferior al 2006 i molt lluny del 18,8% promès. El govern de l’Estat i el Conseller Castells van assegurar, però, haver complert escrupolosament l’Estatut.
La clau està en la definició d’infraestructures utilitzada que inclou només les dels ministeris de foment i medi ambient.
indirecte!cat
!
Elisenda Paluzie