Aquesta setmana el conseller Castells ha fet unes declaracions sorprenents. Diu el conseller: "No acceptarem més maniobres ni intents de maquillar les xifres. La Generalitat ha de garantir l’estricte compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que comprèn si no tota sí bona part de la inversió territorialitzada de l’Estat".
Efectivament, com hem denunciat en aquest espai, l’Estat ha fet jocs de màgia amb les xifres i ha fet trampes per incomplir la disposició d’infraestructures de l’Estatut, de manera que el percentatge d’inversió que ha rebut Catalunya sobre el total de l’Estat ha estat fins i tot inferior el 2007 (13,9%) que el 2006 (14,6%).
El problema és que a aquestes maniobres i intents de maquillatge hi va contribuir el mateix conseller d’Economia el 26 de setembre del 2006, en roda de premsa a la seu del PSC, donant per bones les xifres previstes. Aleshores va qualificar de "satisfactori" el pressupost que recollia les previsions estatutàries. Fins i tot va afegir a la xifra 250 milions en concepte de vagons i trens de Renfe que no s’havien territorialitzat mai i que el mateix ministre Solbes no va gosar computar en la inversió prevista per a Catalunya.
El que opinava el conseller el mes de setembre del 2006 i el que opina nou mesos després sobre el mateix tema s’assemblen com un ou a una castanya. El problema de tot plegat és que la posició catalana en la negociació amb l’Estat es veu debilitada per aquests tripijocs, i la ciutadania cada cop s’allunya més de la classe política d’aquest país i de les urnes.
Article publicat al diari Avui el 6 de juliol de 2007.
