Quant ens agraden "els immigrants"!!

Als catalans, els immigrants ens agraden, ens fascinen, ens encanten, ens enamoren…

I no només per allò de que el PIB català ha crescut de manera significativa durant aquest darrers anys gràcies a la immigració o perquè el creixement demogràfic està revitalitzant els barris deprimits, el petit comerç, perquè les taxes de natalitat de les catalanes tornen a créixer, perquè tindrem més diners públics per pagar les pensions dels nostres grans o perquè com deia Anna Cabré o Salvador Cardús, la identitat nacional catalana és constitueix al voltant d’aquest fenomen.

No només per això…els immigrants, sobret tot aquells mancats de drets bàsics o de document que digui que són tant ciutadans com qualsevol altre, a aquests els estimem molt, perquè a més de tot el que he dit abans, a més ens simplifiquen tots el problemes socials, tots els desajustos totes les impertinències de viure en ciutats canviants heterogènies, insegures, insalubres…

Tots aquest problemes ara, no són problemes socials, per tant no podem culpabilitzar "als polítics" o al govern, com es feia antigament i com es complicava una mica més les possibles solucions…Avui els immigrants ens estalvien mal de caps: que hi ha dèficit de la sanitat pública? la culpa és dels immigrants, que no tenim beques escolars? és que se les emporten ells, que hi ha inseguretat?  és que els immigrants s’organitzen per assetjar als bons i bones catalanets, que el català no s’usa a l’espai públic?, clar perquè els immigrants es neguen a fer servir la nostra dolça parla, que puja el preu de l’habitatge o que hi han pocs pisos protegits? doncs clar, culpa dels immigrants…

Digueu-me senyors polítics, intel·lectuals liberals, alt funcionaris, conselleries d’interior, i poder públic i privat en general si no voleu cridar amb mi "llarga vida "als immigrants"!