El monarquisme joancarlista arrecera dilatades capes de tota la societat de l’Estat Espanyol. I això ve de la reial actuació de 1978, quan es va aprovar la Constitució -ja fa 29 anys- i des del "¡Se sienten coño!", en fa ja vint-i-sis. Però ha passat temps, molt de temps, i la gent, tots, tenim una tirada cap a l’oblit. I ni tan sols recorda ningú que el 23-F sembla que va acabar gràcies al pacte del capó on s’intercanvià aquell pacte inicial, constructiu a favor de tots, per la tan persistent LOAPA. (Catalunya sempre en l’origen de guerres i cops d’Estat).
UNS JOVES ARRAUXATS CREMEN FOTOGRAFIES: i ha quedat clar que la societat ho ha trobat malament, però que de veus representatives condemnant-ho se n’han aixecat poques. Diria que les imprescindibles per quedar políticament correctes. Un servidor de vostès, jienense, nascut a Arbuniel l’any 1954 i arribat a Nou Barris, Barcelona, deu anys més tard; per tant, català de Jaén, s’esforça ara a apreciar el que molts conciutadans i sobretot entre el jovent poden sentir en el seu ànim; d’instint o d’esma, com es vulgui.
PERQUÈ EN COMPTES DE LA PIROMANIA podrien, per utilitzar la fórmula típica catalana de dirigir-se als reis, demanar al senyor rei Joan Carles per què ve al seu Comtat de Barcelona i no es digna a parlar en català després de tantíssims anys de regnat. I si diu dues paraules és com aquell qui tira pa als gossos. I el senyor príncep d’Astúries, quan arriba a Girona, hi va també com a príncep de Girona segons el títol que correspon a l’hereu de la corona catalano-aragonesa. I que és el que li tocaria d’exercir sobretot a la ciutat que correspon a aquest reconeixement històric: va dir algun mot en català, el príncep?
AQUESTA ACTITUD CAP ALS SEUS ‘SÚBDITS’, el desconeixement del que ell hauria de pensar com la seva pròpia terra, ignorància tan persistent i per tant, tan voluntària i tan feta a consciència, doncs! Perquè al·legar inexperiència seria una riota i un escarni. I això dóna dret a tothom a plantar cara a aquests dos majestuosos senyors i a tota la seva família si cal; que també participen, des del màxim poder, de la conxorxa anticatalana. Obviant, i per tant, posicionant-se en contra de l’oficialitat primera -pròpia, se’n diu- del també nostre idioma.
LA CASA REIAL VIU DEL PRESSUPOST que paguem entre tots; la Casa Reial, en una situació de bilingüisme establert, tan desfavorable per a les minories, l’infringeix parlant només en el seu castellà. Pren part per l’idioma més poderós, més dominant i que va minoritzant l’altre, que repeteixo també és nostre, i que compta amb molt escassos mitjans mediàtics per oposar-se a l’allau dels quasi hegemònics mass media espanyols. Parlar català no els interessa, als nostres senyors poliglots! (Nascut a Roma, italià; estades amb el seu pare a Estoril, portuguès; francès i alguna cosa d’alemany, que pescaria pels seus estudis al col·legi dels marianistes de Friburg; anglès, encara que només sigui per parlar amb la reina; qui sap si coneix alguna cosa de grec? El català, idioma llatí tan fàcil coneixent els tres primers, hauria resultat un gran obsequi per a la reina Fabiola de Bèlgica, que s’hauria guardat prou de trepitjar Flandes sense estar preparada).
REIALS PERSONES AMB LA PROFESSIÓ més especialitzada, més destacada i cabdal, amb assessoraments incomptables i en conseqüència amb els estudis més específics i prominents, no poden al·legar que ignoren que -per posar un exemple entenedor per a tothom- si anessin a Gibraltar i parlessin només en anglès, actuarien contra la minoria originària de parla espanyola. I això és així, i això provoca reaccions radicals. I especialíssimament quan amb falsos testimonis, calúmnies i tota mena de falsedats s’ataca inacabablement Catalunya, i per tant el seu poble, des d’un partit que activa la seva política de captació de vots amb tàctiques unidireccionals.
COM A PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ Els Altres Andalusos i en nom dels meus companys, tots nascuts a les vuit províncies andaluses, i arribats a les quatre de Catalunya, o bé dels fills dels que ja ens hi vàrem establir, em sembla correcte i necessari haver exposat una opinió que no justifica, però que sí explica alguns aspectes del moviment poc raonable però que tantes adhesions inexplicables provoca a favor dels ingenus incendiaris; adhesions que poden ser per acció i molt.
