Ha descobert vostè -per fi!- la causa fonamental de tots els mals que afligeixen Catalunya, és a dir: el gueto migratori dels anys 60 i 70… És evident que, davant la dificultat creativa que se li presenta en observar, palpar i analitzar la situació política i social de la nostra nació (sense Estat), el més fàcil és arremetre contra el "gueto espanyolista del Baix Llobregat". Es clar que afirma vostè -entre línies- que una major entesa entre les forces polítiques nacionalistes, catalanistes i independentistes, hauria propiciat que el Molt Honorable José Montilla continués sent l’alcalde de Cornellà. Aquesta és la veritat i no una altra. Cregui’m, no ha guanyat la presidència de la Generalitat "el gueto espanyolista", més aviat l’ha perdut el descontrol, la supèrbia i els cops de colze entre els dos partits que podrien formar majoria absoluta nacionalista (sobiranista o independentista) al Parlament de Catalunya. Deixem a un costat -per indefinits i inoperants- els companys d’Iniciativa per Catalunya…
EN L’ARTICLE ‘PREMIAR EL GUETO’ ho diu vostè tot amb el titular. Però en dir-ho tot amb el titular, està posant de manifest el seu error. No es tracta de "premiar" ningú. Es tracta de les lleis democràtiques avalades per les urnes. El "gueto" té majoria a Catalunya amb el suport d’altres forces polítiques que li han donat "la grossa de Nadal" o el que vostè denomina "premi". Però esclar, com que possiblement vostè ha de "nedar i guardar la roba", no pot atacar frontalment formacions polítiques tan potents i càrrega contra els "no catalanistes", o sigui, els immigrats de tota índole i condició, entre els quals jo em trobo per origen, no per ideologia. Vostè, Sr. López, porta molt de temps sent irrespectuós i irreverent amb el "pluralisme". Llegeixi’s, si té temps i li fa gràcia, els meus últims llibres –Yo, catalán de Granada i Historias de la inmigración (La Busca Edicions, S.L.)- i veurà que dic exactament el mateix que vostè, però amb expressions més documentades, més viscudes i més raonades. Ja l’any 2001 (27 d’octubre) l’Associació Catalònia Acord va llegir un manifest al Palau Reial de Pedralbes davant 350 persones immigrades d’aquests anys, proclamant la falta de catalanitat del nostre -mal denominat- col·lectiu andalús de Catalunya (fins quan?). Els manifestos (en català i castellà) van ser editats en el Catalònia Acord, del qual es van fer 10.000 exemplars. I dic que és -i ha estat- vostè irrespectuós, perquè -sense, possiblement, voler-ho-, ens fica a tots en el mateix sac "montillista", quan la realitat és molt diferent. Busqui al Google l’article Per què José Montilla pot o no pot ser president de la Generalitat, de Pedro Morón, i veurà les motivacions d’aquesta afirmació. Vull dir-li que en els meus escrits he propugnat la integració dels meus, si no total, sí en el reconeixement dels drets identitaris, lingüístics i històrics de Catalunya. El tema de la llengua catalana -de parlar-la o no després de tants anys- és força més complicat del que vostè es pensa. Intervé en això el nivell cultural d’aquells immigrats (els meus pares i avis), la situació política del moment i, certament, que vam ser directament portats a "guetos" aïllats on l’únic que es parlava era castellà (i dolent). Amic, no és tan fàcil i racional com vostè ho explica en tots els seus escrits.
ES TRACTA -I S’HA TRACTAT SEMPRE- DE SUMAR i no de restar. És a dir: d’aconseguir que altres Hèctor López i altres Pedro Morón s’adhereixin a la causa nacional de Catalunya, no que dels pocs o molts que som (mai s’ha fet una enquesta seriosa respecte a això) sortim decebuts d’unes crítiques descarnades, obertes i a tot plana culpant els del nostre origen de tots els mals de Catalunya, atacant el Baix Llobregat o Santa Coloma de Gramenet en la seva generalitat. Seria molt més just assenyalar directament les polítiques neolerrouxistes que s’han donat en els últims 30 anys en poblacions com les assenyalades i els foscos personatges, entitats i fundacions que les han propiciat. Polítiques, personatges i institucions que ja sabem tots quins són. Qui no ho sàpiga que llegeixi el llibre Els altres andalusos (Esfera dels Llibres), una prova més que, dient el mateix que vostè, ho fem d’una altra forma menys xenòfoba, excloent i separatista.
SÀPIGA, A MÉS A MÉS, AMIC LÓPEZ BOFILL, que vostè és un dels meus referents ideològics, i des de fa anys. He assistit a moltes de les seves conferències i l’he aplaudit. Però crec que, amb aquests atacs frontals i partidistes a la immigració, té la batalla perduda per endavant. Agregui’m, si ho desitja, a aquest nou corrent o fòrum que han creat, del qual formen part alguns dels meus amics. Separi’m dels seus atacs desmesurats, a tort i a dret (encara que siguin verídics), contra l’antiga immigració. Una altra pregunta: qui ha premiat el gueto, el Baix Llobregat, algun partit polític o potser un 43,3% de ciutadans catalans que es van abstenir a les autonòmiques de l’any passat? En la situació política actual de Catalunya, dibuixar l’escenari entre ciutadans catalanistes i ciutadans espanyolistes és un error d’envergadura. Sap per què? Perquè els últims sempre sortirien guanyant. Conec molts López, García, Martínez i Rodríguez que són militants d’ERC i CIU. Si es prenguessin al peu de la lletra les tesis que vostè propugna o els seus incendiaris articles, molts d’ells abandonarien ràpidament la militància. Al cap i a la fi, el seu company de viatge, Alfonso López Tena, arremet principalment contra els "nacional-espanyolistes" d’Espanya. Als d’aquí, als seus fills i néts, cal guanyar-se’ls. Formen -formem part ja- del paisatge, som catalans de ple dret, i això és irreversible.
Pedro Morón de la Fuente / President de l’Associació Catalònia Acord
(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dissabte, 29 de setembre del 2007)
