- Publicitat -
Més de 80 representants d’entitats i federacions d’entitats, més de 250 persones, una vintena de periodistes acreditats, aplaudiments i crits de “visca Catalunya” espontanis. Aquest podria ser un bon resum en dades de la trobada d’ahir de l’alcalde de Barcelona amb els nous catalans.
Primer 5 testimonis representant diferents continents van fer una petita ponència, una reflexió, un testimoniatge. Eren barcelonins nascuts a diferents indrets del món que han decidit fer-se seva aquesta ciutat, fa anys que hi treballen i hi estudien. Eren en Gevorg Hambarzumyan, l’Aqsa Akhtar, la Estefania Enriquez, la Marie Françoise i la Fàtima Ahmed. Els va acompanyar el Comissionat d’Immigració a l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, que va explicar alguns dels principals eixos de treball durant aquesta última legislatura.
A continuació un potent Àngel Colom va iniciar un diàleg amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va demostrar que té la ciutat plenament al cap. El director de la Fundació Nous Catalans i secretari d’Immigració de CDC va afirmar que el Ministre Fernandez Diaz no aconseguirà dividir la societat catalana i que continuarem cohesionant el país en la catalanitat.
L’alcalde de Barcelona també va acusar al ministre d’encendre mistos i va demanar que no li fem cas i continuem la bona feina. Era inevitable que l’acte es convertís en un reconeixement a la feina feta i una resposta contundent al ministre. Jo mateix en la presentació de l’acte vaig afirmar que no tenim por i que reivindiquem la feina feta i que continuarem, a més d’afegir que “ens declarem culpables, si del se’ns acusa és d’explicar els procés d’independència als nous catalans”.
Però el que va ser més rellevant de la trobada va ser la positivitat en que els ciutadans de Barcelona convidats a fer un testimoniatge van veure el futur a la capital catalana. I el més rellevant també va ser el diàleg entre Àngel Colom i Xavier Trias. I és que van sortir idees i propostes molt concretes. Per exemple, per generar llocs de treball i garantir un parc d’habitatges públic, què és la primera clau per a la integració.
I és que Barcelona és una ciutat capdavantera, una gran ciutat, i el que ahir va quedar clar veient la fotografia de la sala és que és una ciutat diversa i amb molts accents diferents, però cohesionada i amb un horitzó comú. La fotografia? L’himne de Catalunya que va cantar unànimement la sala en acabar l’acte. És cert que molts dels presents no se sabien la lletra. No per això van deixar de posar-hi tot el sentiment. I és que els qui ahir van venir a donar la cara, sabien en quin context ho feien, van ser valents, van desafiar al Ministre de l’Interior per un projecte de país en comú.
Publicitat