400 morts més al mediter­rani… fins quan tan­carem els ulls?

Avui el diari ARA ded­ica la por­tada i un mono­gràfic als morts del sud del mediter­rani inten­tant arribar al nord. Comença així: Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta, sac­se­jada per les ones i el vent, que, dramàti­ca­ment, acaba enfonsant-​se i s’emporta 400 vides.

 

La petita té sort: no és un dels cadàvers i acabarà salvant-​la la nau Ori­one de la marina mil­i­tar ital­iana, jun­ta­ment amb 677 pas­sat­gers més que lluiten per arribar a Europa i que han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor asfix­iat per les inhala­cions de ben­z­ina que escup el motor de la llanxa motora on s’amunteguen més d’un cen­te­nar d’africans amb poca cosa més a sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus com­pa­tri­otes el volen por­tar a Itàlia per enterrar-​lo dig­na­ment, però acaben tirant-​lo al mar per falta d’espai i pres­en­cien, ater­rats, com els tau­rons s’hi acosten per devorar-​ne el cos.

 

És dur, hor­ri­ble, cruel, espan­tós. Reco­mano i molt aquest repor­tatge i agraeixo que el diari ARA obri en por­tada amb un tema com aquest. I és que sovint els occi­den­tals som massa cru­els tan­cant els ulls als drames que trobem aliens. Em costa molt de tro­bar una expli­cació al per què a Europa ens passem 3 set­manes amb por­tades d’un mateix tema, per dur que sigui, i ens costi tant tenir un pen­sa­ment pel drama del mediterrani.

 

Com diu el mateix arti­cle, només ens escan­dal­itzem quan moren en massa, però és que aquest Mediter­rani cada dia s’emporta vides per culpa de les difer­en­cies socials que hi ha entre el sud i el nord. I nos­altres tan­quem els ulls, com a molt quan ens arriben imat­ges esfer­eï­dores posem el crit al cel, per tot seguit con­tin­uar amb les nos­tres vides com si res no hagués passat.

 

On són aque­lles con­cen­tra­cions de sol­i­dar­i­tat? Aque­lles man­i­festa­cions de rebuig a les màfies que se n’aprofiten? On és la denun­cia unitària dels ciu­tadans de bona fe que sí hi són quan passen moltes altres des­grà­cies? Alguns dirien que això passa molt lluny, però no és ver­i­tat, això passa en fron­teres espany­oles, això passa en fron­teres ital­ianes, això passa a les mateixes aigües on d’aquí unes set­manes ens ban­yarem alegrement.

 

És potser que la vida d’un negre no compta el mateix que la d’un blanc? Que quan veiem una des­grà­cia d’un blanc ens impacta i amb la d’un negre ho veiem com quel­com que no ens implica? No ho sé pas. El que sí sé és que aquest és un assumpte europeu, i com a ciu­tadans europeus hem de dem­a­nar que es pugui resol­dre. Potser no fent els ulls clucs a guer­res del sud del mediter­rani, potser aju­dant aque­sts paï­sos a que hi hagi més opor­tu­ni­tats. El que està clar, és que fent veure que no passa res, no resol­drem el drama. És cert que potser dormirem més tran­quils, però cada veg­ada que tan­quem els ulls, hau­rem per­dut una mica d’aquella essèn­cia que ens fa ser humans.