- Publicitat -
Ja s’eleva a 3.218 la xifra de morts del fort terratrèmol que aquest dissabte va sacsejar el Nepal. Cada hora que passa aquesta xifra augmenta. També hi ha uns 6.500 ferits i altres víctimes a l’Índia i la Xina.
El nombre de desplaçats encara és impossible de saber. Quantes famílies s’han quedat sense casa? O quantes famílies s’han hagut de refugiar en campaments per por de tornar a casa seva, per por a rèpliques del terratrèmol? Els serveis de rescat treballen sense dormir ininterrompudament i és que cada vegada hi ha menys possibilitats de trobar supervivents. De fet, en moltes zones encara no hi han pogut accedir. Els serveis mèdics estan completament col·lapsats. I és que feia 8 dècades que no hi havia un terratrèmol tan gran com aquest al país.
La comunitat internacional ha començat a enviar ajuda. Equips de rescat, medicines, mantes, campaments, professionals mèdics. Tota ajuda és poca i de moment va arribant en comptagotes. És una molt mala notícia que això passes, però sobretot que passés en cap de setmana. I és que ja sabem que a occident els dissabtes i diumenges són festa i els festius són sagrats. Potser avui dilluns, amb sort, es comencen a fer les primeres reunions per començar a decidir quin tipus d’ajuda s’hi envia. Reunions, protocols… Quantes més hores i dies passen menys eficaç serà aquesta ajuda. I és que el propi concepte d’emergència va indubtablement lligat al de pressa.
El que ha passat és una desgràcia, a occident sempre badem i anem tard. I una última reflexió, quedeu-vos amb les imatges del que ha passat. Reteniu-les, perquè d’aquí dos o tres dies el poble nepalès continuarà igual de destrossat, però a Occident ja no en parlarem més com a mínim fins que es commemorin els 5 anys dels tràgics fets. Som així. Donem tots els ànims i forces a les víctimes i als seus familiars. Ens solidaritzem amb el poble nepalès. I indignem-nos, indignem-nos amb nosaltres mateixos perquè continuem igual que sempre; absents quan se’ns necessita.
www.ericbertran.cat
@ericbertran
Publicitat
