El senyor Jorge Fernandez Diaz, a més de Ministre, és bàsicament un pesat i un imprudent. Pesat perquè continua dient bajanades sense dimitir. I imprudent per què en una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que mantenia excel·lents relacions amb la Comissió Islàmica d'Espanya i encara no ha explicat com és que té excel·lents relacions amb una Comissió presidida per un home, Mounir Benjelloun, a qui l'any 2010 el Ministeri i el CNI li van denegar la obtenció de la nacionalitat espanyola argumentant que desenvolupava 'activitats irregulars o radicalitzades' i que estava vinculat a Justícia i Caritat 'que el seu objectiu és la instauració al Marroc d'un règim islàmic'.
Al Fernandez Diaz també caldria recordar-li que és Ministre de l'Interior. Per tant si ell sap que a Catalunya hi ha 50 mesquites salafistes li demanem que actuï. És ell qui en té les competències. Per què va presumint de saber que hi ha aquestes Mesquites i, en canvi, permet que continuïn existint? Per què si sap i té localitzades certes persones que fan discursos radicals no les deté o les expulsa del país? Li demanem que vigili les seves paraules perquè queda la seva ineficiència al descobert.
Qui interfereix en les 'bones relacions' entre Espanya i el Marroc no som nosaltres, és el Govern espanyol quan expulsa sense proves ni procés judicial a un home acusant-lo de pertànyer als serveis secrets del Marroc i de promoure el radicalisme al mateix temps. El Govern espanyol creu que el Rei del Marroc promou el radicalisme? Que ens ho expliquin. I creu el senyor ministre que situant a un membre de Justícia i Caritat, un moviment que vol instaurar el califat al Marroc, com a cap dels musulmans a Espanya, milloraran les relacions amb el Marroc? Que ens ho expliquin també.
Senyor Ministre, podem entendre que estigui irritat, enfadat i decebut. Vostè serà recordat com el Ministre que va veure com s'independitzava Catalunya i no ho va poder evitar. Al llarg de la història han estat els seus predecessors en el càrrec els qui sempre han evitat amb la força els anhels d'aquest poble. Però vostè no ho pot evitar i és que per sort a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional hi ha persones amb més valors que vostè.
I sembla que vostè és una persona que li agrada molt buscar els valors. Alguns dirien que s'hi està més hores buscant-los que alguns salafistes en mesquites. Però sembla que vostè no els troba. O potser algun dia els va tenir i els va anar perdent. Entre els valors que no sembla que trobi hi ha el del respecte a la democràcia, el de no faltar a la veritat, el de la educació o el de no desitjar el mal a ningú.
I per acabar, segurament vostè té molt poder, però no l'envejo, perquè per dins està completament buit i sol. Vostè té molt poder però això no ho és tot. Hi ha una cosa que es diu autoritat i vostè mai no l'ha tinguda ni la tindrà en aquest país. I és que li recordo que vostè no és Ministre pels modestos resultats electorals que va treure a Catalunya. Aquí no confiem en vostè ni el volem. De fet, el dia 9 de novembre no li vam fer cas, ens en vam enriure a la seva cara de ràbia i impotència. I sap una cosa? Ho tornarem a fer sempre que faci falta perquè som una societat de principis.
I per cert, segur que vostè m'entendrà, les amenaces se les pot guardar, se les pot estalviar. Podria dignificar el seu càrrec sent una mica més educat. Miri, jo no sóc ministre però tinc educació, així que acabo desitjant-li que tingui un molt bon dia, senyor Ministre!
www.ericbertran.cat
@ericbertran
