- Publicitat -
Segons la publicació “Times Higher Education” dues universitats catalanes estan entre les 30 millors del món d’entre les que tenen menys de 50 anys. Es tracta de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona que ocupen el dotzè i vint-i-novè lloc respectivament.
Aquesta és una molt bona notícia. I la vull aprofitar per reivindicar l’orgull cap al nostre país i cap a les nostres potencialitats com a societat. I és que darrerament em posa una mica nerviós el discurs que s’adopta des d’alguns fronts independentistes que, no per mala fe, però penso que acaben sent una mica destructius. Sentint alguns discursos sembla que el nostre país sigui un país del tercer món, sembla que estiguem destrossats i res no funcioni. I és evident que tenim moltes mancances, i és evident que podem funcionar millor del que funcionem, i és evident que si som Estat podrem funcionar millor, però no és cert que res no funcioni. No cal que ens fuetegem a nosaltres mateixos.
Catalunya és líder en molts fronts i àmbits tecnològics, turístics, exportadors, industrials, de drets socials, de solidaritat… La Il·lusió de mesos enrere la recuperarem més fàcilment si ens centrem en les oportunitat que se’ns obren que no pas amb els laments del present.
A mi la idea de que ara res no funciona i que si som independents tot funcionarà no m’atrau gens ni mica. A mi m’atrau la idea que ara tot i els entrebancs ens en sortim, i que quan siguem independents podem ser imparables. Prefereixo dir que malgrat tot Barcelona és la ciutat d’on podria sortir la primera vacuna contra la malària i el VIH, o el primer tractament contra l’Alzheimer. Prefereixo reivindicar l’orgull que suposa pertànyer a aquest país, prefereixo que Europa vegi com tenim més força com a Estat que com a comunitat autònoma.
I és que tenim motius per reivindicar-nos, per sentir-nos satisfets del que som capaços de construir junts i il·lusionar-nos pensant en el que podríem fer amb més capacitat d’autogestió. I al món ningú no ens ajudarà en sentir els nostres plors, ni per la mentalitat de l’esclau que tot ho veu gris. El món ens ajudarà si som atractius i si els hi interessem. Un país que no s’estima prou a si mateix, és difícil que algú l’estimi. En general nosaltres ens estimem molt, no deixem de reivindicar-ho ni un instant, malgrat alguns per partidisme això pretenguin.
www.ericbertran.cat
@ericbertran
Publicitat