L’independentisme surt reforçat de les eleccions amb algunes advertències

Ahir l’independentisme va obtenir els majors resul­tats que podíem imag­i­nar. Mai hi havia hagut tants vots clara­ment inde­pen­den­tistes en un procés elec­toral, mai hi havia hagut tanta par­tic­i­pació i mai havien estat escol­lits tants regi­dors a favor del full de ruta sobi­ranista. És un èxit, un gran èxit pel qual ens hem de felicitar.

L’independentisme creix i de man­era molt plural. Això té coses bones i coses dolentes… Una de les dolentes és que hem per­dut la cap­i­tal de Catalunya, Barcelona. I és que l’espanyolisme ha con­cen­trat el vot en Colau i l’independentisme ha preferit ser molt divers. Segu­ra­ment entre les reflex­ions que s’obren avui hi ha la de decidir si cal que siguem tant diver­sos o si el que ens cal és una mica de sen­tit d’Estat i saber anar a la una en segons quins temes.

 

Con­vergèn­cia i Unió ha tor­nat a guan­yar les elec­cions munic­i­pals. Això és un gran mèrit i és que a pocs paï­sos europeus trobem Gov­erns i par­tits polítics que hagin aguan­tat el fet de gov­ernar en època d’austeritat. I Esquerra Repub­li­cana ha pujat però molt per sota de les seves per­spec­tives. L’augment és nor­mal perquè par­tien de molt baix. Però tota aque­lla expec­ta­tiva que hi havia fa un any després que guanyessin les elec­cions europees ha desa­paregut. Aque­lles enquestes on sor­tia Alfred Bosch com a alcalde també han desa­paregut. Potser hau­ríem de tornar a pen­sar amb la opció de fer una llista con­junta CiU+ERC+Societat civil. Potser aque­sta és la mil­lor con­clusió de la jor­nada d’ahir.

 

Per la seva banda la CUP va fer un molt bon resul­tat i va demostrar que és molt efi­caç en el com­bat amb els pop­ulistes espany­olistes. L’independentisme té coberta aque­sta trinx­era, i ben coberta. Només se’ns ha escapat de les mans, a tots ple­gats, una mica a Barcelona. El poder mediàtic d’alguns mit­jans de comu­ni­cació ha fet créixer la bèstia.

 

En prin­cipi Colau serà la nova alcaldessa. Tot i això ja veurem per quan de temps, perquè per sort cap de les seves sur­re­al­istes pro­postes podrà tirar enda­vant. Dubto que ningú al con­sis­tori li doni suport. El que em sap greu d’aquesta situació no és el procés que con­tinua enda­vant i reforçat. El que em sap greu és que la cap­i­tal no quedi col·lapsada, fre­nada, aturada.

 

Felicitem-​nos per la jor­nada d’ahir, fem cas i sapiguem anal­itzar els avi­sos i a tre­bal­lar pel 27S. I no vull acabar sense enviar una gran felic­itació i abraçada als com­pa­nys del País Valen­cià i les Illes Balears que després de tan de temps avui tenen motius per som­ri­ure al futur. Ells han après que junts són més forts que sep­a­rats. Així doncs, felicitats!