’Vig­ileu els cata­lans que van amb urnes i xiulets’

Quan un Estat se sent ame­naçat per uns xiulets i pretén perseguir a 100.000 per­sones per xiu­lar sig­nifica que està pitjor del que ens pensem. I és que si fem una mica de memòria quan va començar el procés sobi­ranista ens ame­naçaven amb l’exèrcit i ara no son ni capaços de san­cionar uns xiulets.

 

Les xarxes socials anaven plenes de comen­taris irònics que venien a dir “vig­ileu els cata­lans que van amb urnes i xiulets”. I el cert és que si Espanya se sent ame­naçada per un xiulet, una urna, una este­lada o un idioma, sig­nifica que aquest Estat està molt pitjor del que podíem imaginar.

 

Aque­sts sem­blen els dar­rers laments, els dar­rers crits d’agonia d’un Estat feble que veu que els cata­lans no li fotem cas ni sota ame­naça perquè ja no té autori­tat aquí. I al mateix temps és un Estat que dem­ana ajut inter­na­cional a crits i la comu­ni­tat inter­na­cional com a molt calla i no opina, però no hi ha ningú que els doni suport.

 

L’Estat Espanyol al llarg de la seva his­to­ria mai no ha seduït, sem­pre ha ame­naçat. Les con­questes les ha fet a par­tir de generar por i no de voler con­struir junts. I és per això que ningú li dóna suport, i és per això que el que un dia foren les seves colònies ja són inde­pen­dents. Només els hi queda alguna molt propera, que veuen com de mica en mica va marx­ant davant dels seus ulls impo­tents i crits d’agonia.

www.ericbertran.cat