- Publicitat -
Diuen que l’independentisme separa famílies, per això ha vingut Ada Colau a utilitzar l’Ajuntament de la capital per unir-les col·locant la seva parella i la d’altres dos regidors a treballar. Deien que volien acabar amb l’atur, doncs ho estan fent, almenys amb l’atur dels seus familiars i no es pot pas protestar perquè llavors diuen que participes en una campanya de descrèdit polític i que els seus familiars són allà per les seves aptituds personals.
I no només queda aquí la cosa, i és que també han començat a col·locar a amics de l’observatori DESC on treballaven Colau i companyia. És el cas de la nova directora de comunicació de l’Ajuntament. Alguns han començat contra ella una campanya de molt baix nivell ètic acusant-la de que en el passat va ser activista post-porno i tenia un blog pornogràfic. Jo no cauré en aquesta critica baixa perquè a mi m’és igual al que es dediqués aquesta persona, com si hagués estat actriu porno, per mi mereix el mateix respecte que qualsevol altra persona i professió. El que no m’agrada és que també formi part de la colla d’amics de Colau. Al final posant a treballar tants familiars i amics, sí que farà baixar l’atur, però només el dels seus. A nivell de ciutat no hem sentit cap proposta.
També mereix un esment una altra regidora que la setmana passada començava el dia amb un tuit on anunciava que havia aconseguit posar una rentadora. Doncs molt bé, la felicitem. Cada dia s’aprèn una cosa nova.
El cert és que aquestes aliances comencen a ser una mica estranyes, diuen molt poc de la nova política que intenten representar; dels seus valors i de la seva capacitació professional. Fan el que volen i si goses denunciar-ho encara se t’encaren. El nou progressisme de la Colau, Podemos i ICV és el de fer lloances públiques de La Caixa, entitat a qui fins ara tan han criticat perquè la que més involucrada ha estat en els desnonaments. El nou progressisme i la nova política consisteix en parlar bé de Duran i Lleida, de defensar a capa i espasa un referèndum a Grècia i a rebutjar el referèndum català perquè no hi cap a la Constitució Espanyola. Però quina mena de revolucionaris són aquests polítics? Si són els qui més viuen del sistema, i són incapaços de moure l’status quo, de canviar les regles de joc.
El que representen és el fet de creure’s per sobre del bé i del mal, el de rebre com a alcaldessa a un eurodiputat de nom Pablo Iglesias a l’Ajuntament de tots per parlar de temes interns de partit. Això no ho hauria de fer a la seu del seu partit?
I ara qui sembla que també es vol afegir a aquesta aliança d’ambició pel poder són els de MÉS, aquells que van anar amb el PSC fins que aquest va perdre tot el poder, aquells que van donar suport a ERC quan les enquestes els donaven com a guanyadors, aquests que al veure la gran baixada electoral d’ERC ara els donen la esquena, almenys en declaracions públiques, per abraçar una mena de coalició amb ICV i Podemos avalada per Colau. Déu n’hi do, quantes coses passen i en tan poc temps! Millor ens ho prendrem en calma que encara queden quasi quatre anys.
www.ericbertran.cat
@ericbertran
Publicitat