Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Donem la cara pel President; el polític que més ha fet per la independència el volem a la llista unitària!

|

- Publicitat -
Mesos més tard i quan tot sem­blava per­dut, impos­si­ble, hem retor­nat a la pro­posta orig­i­nal del Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat Artur Mas. Fer una llista civil de cara a les elec­cions plebisc­itàries del 27 de setem­bre. Encara que alguns par­tits ara s’intenten apropiar de la idea, el cert és que ja al novem­bre el Pres­i­dent va pro­posar una llista unitària “amb o sense” ell. I és que el més impor­tant és que hi hagi un resul­tat clara­ment guanyador des d’un punt de vista inter­na­cional en aquest plebiscit sobre la inde­pendèn­cia de Catalunya.
 
Sem­bla que per fi d’altres ja han entès que el més impor­tant en aque­sta con­vo­catòria elec­toral és que no guanyi un o altre par­tit, sinó el país, Catalunya i el Sí a tenir estruc­tures d’Estat, el Sí a governar-nos a nos­altres mateixos, a ser amos dels nos­tre propi destí col·lectiu.
 
Sem­bla que les nego­cia­cions per con­fec­cionar una llista unitària van per bon camí. De fet, una enquesta d’Òmnium li donaria a aque­sta can­di­datura el 50% dels vots, uns 75 dipu­tats. Aque­sta és, per tant, la opció guanyadora. Dit això, el que no entenc és que alguns coman­dants de par­tit polític vul­guin pre­scindir del Pres­i­dent en aque­sta llista o en aquest futur Gov­ern, sem­bla que les enveges poden amb el sen­tit comú.
 
Jo vull una llista unitària, però no vull renun­ciar al cap­i­tal polític del Pres­i­dent que està querel­lat per l’Estat per haver posat les urne­sel 9 de novem­bre. No vull una llista o, com a mínim un Gov­ern, que pre­scindeixi del polític que més ha fet per la inde­pendèn­cia d’aquest país, i si això es jus­ti­fica només en l’enveja i el mal per­dre d’alguns encara menys. 
 
Jo vull una llista unitària amb el Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat. No sé si en primer lloc o en una altra posi­ció. Però l’hi vull, i entenc que ell que ha donat la cara pels cata­lans tantes veg­ades enfront de les guer­res brutes de Madrid, ara cal que els cata­lans donguem la cara per ell enfront dels egos per­son­als d’alguns cata­lans. I és que pel que sem­bla, i encara que és trist, l’adversari no només el tenim a Madrid.
 
www.ericbertran.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut