Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La foto del nen mort ha fet que els europeus ens mirem al mirall i no ens agradem

|

- Publicitat -
Jo no sé si s’havia de difon­dre la imatge d’un nen mort a la platja pels mit­jans de comu­ni­cació i les xarxes socials com es va fer durant el dia d’ahir. Potser no és ètic, potser és sen­sa­cional­isme, però potser ho neces­sitàvem i és que fa massa temps que els europeus vivim en una bom­bolla tan­cant els ulls a la real­i­tat que ens envolta, a la real­i­tat d’un mar mediter­rani cruel i ple de sang humana on tantes hores de sat­is­fac­ció hem tingut aquest estiu. Segu­ra­ment aque­sta foto –tothom sap de quina foto parlo– no es la foto d’un nen. Es la foto nos­tra, d’Europa, allà on ens hem vist reflex­ats i no ens hem agra­dat. Han mort mil­ers, desenes de mil­ers, de per­sones però sem­bla que neces­sitàvem aque­sta foto per enten­dre que aque­stes morts tenen molts cul­pa­bles. Per enten­dre, que nos­altres també en som culpables.
 
No sé si era opor­tuna publicar-​la o no, és un debat que se m’escapa, per si de cas no ho faré. Total, ja tothom l’ha vista. Però el cert és que sí sé una cosa. Sé que aquell nen era massa jove per morir, si és que hi ha una edat per morir ofe­gat en busca d’un futur mil­lor, que penso que no. Sé que néixer a un o altre indret del món no hau­ria de ser raó per fugir, per trobar-​se amb la neces­si­tat de jugar-​se la vida o de quedar-​se i morir lenta­ment. Sé, que al món hi ha moltes injustí­cies i a occi­dent som inca­paços de fer res més que no sigui pub­licar estudis cal­cu­lant el número de pos­si­bles víc­times anualment.
 
És un debat com­plex, se’n parla arreu i gent de tot tipus, però en el fons la reflexió més intel·ligent que ningú ha fet en tot aquest con­flicte és d’un altre nen. En aquest cas d’un de 13 anys que diu “no volem anar a Europa, pareu la guerra i no vin­drem”. Com­move­dor, al mateix temps que trist veure com tants polítics, tants experts, tants asses­sors amb poder de decisió i ningú encara no hagi arri­bat a aque­sta conclusió.
 
I de moment i men­tre no para d’arribar més gent, passa el que passa sem­pre, que Europa es demostra altra veg­ada inefi­caç, per­duda, impro­visant. Passa que com sem­pre Ale­manya demostra que és Ale­manya oferint acol­lir uns 800.000 refu­giats, i Espanya demostra que és Espanya acollint només a 2.700 refugiats.
 
I men­trestant a casa nos­tra, passa el que passa sem­pre, i és que els mateixos de sem­pre fan la demagò­gia de sem­pre. Parlo de, per exem­ple, l’alcaldessa de Barcelona. Fent-​se fotos dient que Barcelona vol acol­lir refu­giats. Doncs potser seria hora que algú li digués a l’alcaldessa que deixi de fer espec­ta­cle i que si vol que Barcelona aculli refu­giats que vagi el dia 11S a la diada i el 27S voti a favor de la inde­pendèn­cia. Perquè men­tre no siguem un Estat ni Barcelona ni Catalunya poden decidir acol­lir o no refu­giats. I que votar als seus amics de Catalunya si que es pot el dia 27 sig­nifica accep­tar que som còm­plices d’aquesta des­grà­cia només acollint una part dels 2.700 refu­giats que es quedarà Espanya. Aque­sta és la ver­i­tat, mal­grat els pesi, mal­grat ens pesi.
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut