- Publicitat -
Jo no sé si s’havia de difondre la imatge d’un nen mort a la platja pels mitjans de comunicació i les xarxes socials com es va fer durant el dia d’ahir. Potser no és ètic, potser és sensacionalisme, però potser ho necessitàvem i és que fa massa temps que els europeus vivim en una bombolla tancant els ulls a la realitat que ens envolta, a la realitat d’un mar mediterrani cruel i ple de sang humana on tantes hores de satisfacció hem tingut aquest estiu. Segurament aquesta foto –tothom sap de quina foto parlo– no es la foto d’un nen. Es la foto nostra, d’Europa, allà on ens hem vist reflexats i no ens hem agradat. Han mort milers, desenes de milers, de persones però sembla que necessitàvem aquesta foto per entendre que aquestes morts tenen molts culpables. Per entendre, que nosaltres també en som culpables.
No sé si era oportuna publicar-la o no, és un debat que se m’escapa, per si de cas no ho faré. Total, ja tothom l’ha vista. Però el cert és que sí sé una cosa. Sé que aquell nen era massa jove per morir, si és que hi ha una edat per morir ofegat en busca d’un futur millor, que penso que no. Sé que néixer a un o altre indret del món no hauria de ser raó per fugir, per trobar-se amb la necessitat de jugar-se la vida o de quedar-se i morir lentament. Sé, que al món hi ha moltes injustícies i a occident som incapaços de fer res més que no sigui publicar estudis calculant el número de possibles víctimes anualment.
És un debat complex, se’n parla arreu i gent de tot tipus, però en el fons la reflexió més intel·ligent que ningú ha fet en tot aquest conflicte és d’un altre nen. En aquest cas d’un de 13 anys que diu “no volem anar a Europa, pareu la guerra i no vindrem”. Commovedor, al mateix temps que trist veure com tants polítics, tants experts, tants assessors amb poder de decisió i ningú encara no hagi arribat a aquesta conclusió.
I de moment i mentre no para d’arribar més gent, passa el que passa sempre, que Europa es demostra altra vegada ineficaç, perduda, improvisant. Passa que com sempre Alemanya demostra que és Alemanya oferint acollir uns 800.000 refugiats, i Espanya demostra que és Espanya acollint només a 2.700 refugiats.
I mentrestant a casa nostra, passa el que passa sempre, i és que els mateixos de sempre fan la demagògia de sempre. Parlo de, per exemple, l’alcaldessa de Barcelona. Fent-se fotos dient que Barcelona vol acollir refugiats. Doncs potser seria hora que algú li digués a l’alcaldessa que deixi de fer espectacle i que si vol que Barcelona aculli refugiats que vagi el dia 11S a la diada i el 27S voti a favor de la independència. Perquè mentre no siguem un Estat ni Barcelona ni Catalunya poden decidir acollir o no refugiats. I que votar als seus amics de Catalunya si que es pot el dia 27 significa acceptar que som còmplices d’aquesta desgràcia només acollint una part dels 2.700 refugiats que es quedarà Espanya. Aquesta és la veritat, malgrat els pesi, malgrat ens pesi.
www.ericbertran.cat
Publicitat