Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Els grans errors estratègics de Franco Rabell

|

- Publicitat -
El can­di­dat de Catalunya si que es pot, Franco Rabell, té alguns prob­lemes de cara a aque­sta cam­pa­nya elec­toral. El to i les formes, crispades, enfa­dat. El con­tingut, que sem­bla que no se n’assabenta d’on ni en quin con­text esta jugant. De cred­i­bil­i­tat, es pre­senta amb un par­tit polític que vota a favor de tan­car els Cen­tres d’Internament d’Estrangers però no a favor de que Catalunya pugui decidir un model propi d’Estrangeria, un par­tit que fa crides a acol­lir refu­giats però que no està a favor que poguem decidir acol­lir refu­giats, que retira el bust del rei de la sala de plens de l’Ajuntament de Barcelona i al dia següent l’alcaldessa fa reverèn­cies al rei de visita a la cap­i­tal cata­lana, que es pre­senta amb un par­tit, ICV, dels més endeu­tats amb La Caixa i d’un par­tit que es va pre­sen­tar a unes elec­cions munic­i­pals prom­e­ten acabar amb els desnon­a­ments i que després diu que això no és com­petèn­cia munic­i­pal i que no pot complir-​ho. I a això ves per on s’hi afegeixen les infor­ma­cions que surten pub­li­cades aque­sts dies sobre el tan­ca­ment sinó irreg­u­lar, poc ètic, de la empresa famil­iar de Rabell, el deute que va deixar i el tracte als tre­bal­ladors de la mateixa.
 
I és cert que tots els par­tits d’obediència espany­ola deuen vas­sal­latge a uns diri­gents que els com­pliquen més les coses que no pas els aju­den. Això li passa al PP quan des de Madrid anun­cien que volen con­ver­tir el TC amb un tri­bunal de orden público per inhab­il­i­tar Mas i sus­pendre la Gen­er­al­i­tat, però també al PSOE quan surt Pedro Sanchez ha negar que cap reforma Con­sti­tu­cional adme­tria Catalunya com a nació i que no descarta donar suport a Rajoy per sus­pendre la Gen­er­al­i­tat de Catalunya, només per posar algun exem­ple fresc.
 
Però la pre­potèn­cia dels Podemos és tan gran que fa que aquest globus que un dia havia sigut es desin­fli ràp­i­da­ment. Com pot presentar-​se Pablo Igle­sias a Catalunya, quan no és ningú més que un eurodipu­tat que enl­loc d’assistir al ple­naris europeus a fer la seva feina va a platós de tele­visió a muntar espec­ta­cles, i preguntar-​se amb aquell to fatx­enda i de supe­ri­or­i­tat moral “qui es pensa que és Artur Mas per rep­re­sen­tar un poble?”. Doncs miri, és el 129è Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat de Catalunya, una insti­tu­ció democràtica que ja exis­tia quan Espanya encara no sabia el que sig­nifi­cava votar, una insti­tu­ció que ha per­du­rat mal­grat la de veg­ades que l’Estat Espanyol l’ha pro­hibit. Una insti­tu­ció que va tenir un pres­i­dent assas­si­nat pel cap de l’Estat Espanyol, aleshores un dic­ta­dor, i que amb la recu­peració de la democrà­cia ningú ha volgut inval­i­dar el seu judici ni dem­a­nar perdó.
 
El pres­i­dent Mas, és el polític més rev­olu­cionari que hi ha actual­ment a l’Estat Espanyol, querel­lat per posar les urnes el 9N, per fer el que el poble li havia dem­anat, la per­sona que lid­era políti­ca­ment el procés d’independència de Catalunya tot i les ame­n­aces. Un procés, no obli­dem, que servirà perquè algun dia els Franco Rabells de torn puguin deixar de prome­tre coses i tin­guin com­petèn­cies per decidir quines coses volen fer. Un gran pas certament.
 
www.ericbertran.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut