- Publicitat -
L’Estat espanyol ha anunciat que farà un reial decret per carregar-se totes les entitats del tercer sector, les entitats d’ajut a les persones, de Catalunya. No és broma, és real. Si el dia 27 de setembre no iniciem el procés d’independència i ens quedem a Espanya aquest any vinent quant els catalans fem la declaració de la renta i marquem la casella de donar una part del IRPF a les entitats amb finalitats socials, aquests diners no aniran a parar a entitats socials catalanes, sinó que només i exclusivament a entitats d’àmbit estatal.
Dit queda. A mi m’agrada molt analitzar les decisions polítiques i treure’n conclusions, però arribats a aquest extrem d’anunciar aquesta decisió a quatre dies de les eleccions plebiscitàries se’m fa molt difícil saber si el problema és que l’Estat espanyol no sap seduir o si es pensa que els catalans som masoquistes. Podrien ser les dues coses. Podria ser que simplement fóssin patosos, hi ha gent així que intenta donar-te una abraçada i sense voler et dóna un cop a la orella, o que t’intenta treure a ballar i et trepitja o que quan et vol donar un petó sense voler et mossega. Podria ser que l’Estat espanyol fos patós. O també podria ser que després de 300 anys on els catalans hem posat l’altre galta ara no hagin entès res i no hagin vist que hem canviat. Que ja no som submisos. Que ens hem alçat per dir ben alt i ben clar “bon vent i banca nova”!
També podria ser que fos l’Estat una mica masoca, i és que no n’encerta ni una. Quan ens diuen que si ens independitzem perdrem la ciutadania espanyola i europea, el mateix Rajoy queda en ridícul quan en directe un periodista li llegeix un article de la Constitució que diu el contrari. Quan el ministre d’afers exteriors diu que el president de la Comissió Europea ha fet un comunitat escrit posicionant-se en contra del dret a decidir dels catalans i el fa córrer als mitjans de comunicació resulta que és una manipulació per escrit, que de fet algú hi ha afegit un paràgraf sencer. El Ministre d’Afers exteriors espanyol genera un dels majors escàndols diplomàtics que mai ha passat a Europa i la pròpia Comissió ja ha decidit que obriria una investigació interna.
Quan obliguen a dir al governador del banc central que si ens independitzem els bancs marxaran de Catalunya i tindrem un “corralito” els propis bancs surten a desmentir-ho i el mateix governador pressionat per les institucions europees surt a rectificar en 24 hores dient que allò del “corralito” que vaja que no.
Quan Rajoy diu que els catalans ens quedarem sense pensions si ens independentitzem, un periodista li recorda que si deixa de pagar-nos les pensions l’Estat vol dir que prèviament l’Estat espanyol ha reconegut la independència del nostre país, perquè no pot deixar de pagar-nos les pensions si som una comunitat autònoma… Llavors ell rectifica perquè se n’adona que allò qe era impossible segons les seves paraules, el fet que Catalunya s’independentizi, resulta que ara ja ell mateix ho dóna per fet com una possibilitat perfectament viable.
Ep! I mentrestant 5 partits polítics de 6 que hi ha al Parlament suís, demanen al Govern que faci de mitjancer en les negociacions de la separació entre Catalunya i Espanya en cas que aquest diumenge guanyi la independència.
Tots els arguments de la por queden destrossats. Diumenge votem amb força, votem amb dignitat, votem amb esperança. Els nens petits aprenen a perdre la por a la foscor la primera vegada que són capaços per si sols d’aixecar-se i encendre la llum. Nosaltres demostrarem que hem perdut la por votant.
www.ericbertran.cat
Publicitat