- Publicitat -
Avui parlaré “del sacerdote gay del vaticano, que su novio era catalan”, o del “sacerdote polaco gay que era independentista” o “del independentista del vaticano amigo de Artur Mas que era gay” o si m’ho permeteu i perquè aquest intenta ser un programa seriós a diferència de molts altres mitjans de comunicació jo m’hi referiré com al “sacerdot homosexual que ha tingut la valentia de plantar cara a les incoherències de l’església”. I si voleu a dins hi podem fer un petit paràgraf explicant que la seva parella sentimental és catalana i que ambdós s’han pronunciat a favor del dret a decidir els catalans. Però no perquè sigui gay, ni tan sols per l’origen català, sinó perquè probablement són demòcrates tots dos. No hi ha més volta de fulla.
El tema és prou seriós com per no fer-ne broma, però jo no n’he fet de broma, he citat simplement uns quants titulars, reals, que s’han publicat als mitjans de comunicació per fer referència al protagonista de la història. Titulars patètics, però reals, que volia denunciar i un cop feta la denuncia pública, anem a la història.
En Krzysztof Charamsa té 43 anys i és un oficial de la Congregació per la Doctrina de la Fe, l’institució responsable de les qüestions de fe de l’Església Catòlica, secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà i professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Charamsa s’ha fet conegut aquest cap de setmana perquè ha fet tremolar el Vaticà. I no, no ha amenaçat la Santa Seu en posar una bomba, ni ha explicat draps bruts de la cúpula de l’església catòlica, ni tan sols ha denunciat que el Papa prohibeixi l’ús del preservatiu quant tanta gent mor al món cada dia per no utilitzar-lo. Però el que ha dit per a alguns és pitjor. I és que just el dia abans de la inauguració del Sínode dels Bisbes sobre la família s’ha declarat obertament homosexual i ha presentat el seu company sentimental, que és català i es diu Eduard.
Doncs el Vaticà immediatament ha respost prohibint-li que exerceixi les seves funcions tant docents com de gestió dins l’Estat del Papa. En altres paraules, han estat més contundents amb ell que quan surt a la llum un presumpte cas de pederàstia o corrupció a l’església.
Sembla, que el que més els ha molestat ha estat que fes pública la seva homosexualitat el dia abans de la Sínode dels Bisbes sobre la família que no sé ben bé què és i realment tampoc no m’interessa. Però en tot cas, el Vaticà i els bisbes haurien d’estar contents que el dia abans d’una trobada, pel que sembla, tan important sobre la família algú hagi fet una aportació tan rellevant sobre nous models de família o d’estima entre persones. Que no són tan nous, però que sembla que per a ells sí. Aquesta aportació hauria hagut de servir per enriquir el debat i no per fer una cacera de bruixes i tornar a donar un motiu perquè centenars de milers de persones s’allunyin una mica més de la seva fe.
El mateix Charamsa ha dit: ‘Sóc un sacerdot homosexual, feliç i orgullós de la pròpia identitat’ i des del seu prestigi com a investigador teològic ha afegit a més que no ha trobat en cap passatge de la Bíblia cap justificació per a l’homofòbia vaticana. Felicitats Charamsa, has estat valent i ara ets una mica més lliure.
Explicat i havent reflexionat sobre això, ara podem anar a la part “independentista” de Charamsa. I és que resulta que fa unes setmanes Charamsa va ser entrevistat a Catalunya Ràdio i va declarar que ‘la doctrina social de l’Església defensa el dret a l’autodeterminació dels pobles’. En aquella entrevista va explicar que havia estat a Catalunya el 9-N i que havia compartit els anhels de la gent que votava democràticament ‘per un futur millor pel seu país’. Però alerta, senyors de Madrid, repeteixo el que deia al començament. Ni és gay perquè sigui demòcrata, ni català perquè li diguin polac, ni independentista per ser gay, ni amic d’Artur Mas per estar a favor de la independència. Molt bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
