Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Per passar de l’acollida a l’arrelament cal visualització a TV3

|

- Publicitat -
Sem­pre es diu que Catalunya és una terra d’acollida on hi ha pas­sat gent d’arreu del món, s’ha bar­re­jat, ha tingut igual­tat d’oportunitats i això ens ha fet més grans com a país, com a soci­etat. I sóc un ferm defen­sor d’aquesta afir­ma­ció tot i que sem­pre es podria haver fet mil­lor, evidentment.
 
En els dar­rers quinze anys han arri­bat a casa nos­tra vora un milió i mig de per­sones d’arreu del món, és una onada nova, recent, i tot just en alguns indrets comença ja a forjar-​se la seg­ona gen­eració. Si fins ara hem fet acol­l­ida, ara cal tre­bal­lar i molt l’arrelament, la cohe­sió social. I la situació de crisi econòmica no ho facilita… I és evi­dent que per fer això cal tocar moltes tecles i fer polí­tiques des de molts àmbits diver­sos; infraestruc­tures, ensenya­ment, ocu­pació, cultura…
 
Però també tinc molt clar que un àmbit con­cret que hem de tre­bal­lar és el dels mit­jans de comu­ni­cació i l’àmbit audio­vi­sual. La visu­al­ització en grau de nor­mal­i­tat de totes aque­stes per­sones. És impor­tant, és essen­cial perquè els autòc­tons els veiem com un més del nos­tre entorn i no com una anèc­dota i els qui han vingut es creguin que són una peça més d’aquest país amb les mateixes oportunitats.
 
És per això que veient una nova sèrie de TV3 –deixeu-​me dir que fan­tàs­tica– on surten moltes escenes d’institut fa goig veure la plu­ral­i­tat que hi ha a les aules. A la sèrie Merli s’hi rep­re­senta molt bé visual­ment la real­i­tat de les aules, no podria ser d’una altra man­era ja que tota una aula a Barcelona ciu­tat plena d’adolescents “blancs” no tin­dria cred­i­bil­i­tat. Però deixeu-​me posar-​hi el punt crític també dient que queda tot en una imatge ja que els que podríem visu­al­itzar com a nous cata­lans, fills de la immi­gració, que­den només en això, en una imatge sense cap paper ni dià­leg impor­tant. És una llàs­tima tornar a badar en això, una nova opor­tu­ni­tat per­duda i és que a les sèries de TV3 encara no hem tro­bat una per­sona immigrada que inter­preti un paper que no sigui d’immigrant recent arri­bat. I no és una crítica amb ganes de fer sang, només que crec que hau­ríem de començar a fixar-​nos ens aque­sts detalls i ho dic amb aquest ànim constructiu.
 
És pre­cisa­ment per això que ahir que vaig veure el tràiler de la nova pel·lícula de Bigas Luna i Car­les Porta em vaig posar molt con­tent. No només perquè el lli­bre de Manuel de Pedrolo és un dels meus prefer­its. També perquè el pro­tag­o­nista és bar­reja de sang cata­lana i sene­galesa, l’Ibrahim Mane, i sem­bla que inter­preta un gran paper i això és un avanç en el nos­tre sub­con­scient cap a la normalitat.
 
No cal par­lar ni de quotes ni de dis­crim­i­na­cions pos­i­tives, que tan mala­ment sona en aquest i d’altres àmbits socials, però si que val la pena que ens hi fixem. Potser després de veure aque­sta pel·lícula molts quan ens creuem a un morenet de pell pel car­rer ja no el veurem tan com un forà i el veurem més com un veí. Tot requereix temps i esforç, però de mica en mica som-​hi tots!
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut