Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Operació d’Estat: trencar dialeg JxS-CUP, eliminar Mas, dividir CDC-ERC i que C’s guanyi eleccions 20D

|

- Publicitat -
És la impuni­tat en que et trobes quan de cop apareixen trenta guàrdies civils a la porta de casa o al despatx sota el crit de “somos la Guardia Civil”. La xule­ria, la fatx­en­de­ria, les males cares, els silen­cis, els riures per sota el nas men­tre invaiexen la teva intim­i­tat, t’ho reme­nen tot, et destrossen tot allò que has construït.
 
És la sen­sació d’impunitat de veure com unes forces d’ocupació ocu­pen el teu espai vital, i et dete­nen, i et fan un escarni públic que després l’absolució judi­cial, la sen­tèn­cia d’innocència, mai no nete­jarà. És la camorra ital­iana imposant la seva llei i aplicante-​la amb total impuni­tat. I és que no, d’espectacles de la Guàr­dia Civil a Catalunya n’hem vist molts al llarg de la història i no ens en queda un bon record. I segur que hi ha de tot com a tot arreu… I no, no parlo de temps molt llun­yans per fer aquest bal­anç i és que només tinc vint-​i-​cinc anys i encara recordo trenta agents d’aquest cos entrant a casa meva quan era menor d’edat. I encara tinc la imatge gravada de com em van destrossar la habitació sense cap neces­si­tat, i encara escolto com si fos ahir el comen­tari d’un coro­nel dient “mirad una ban­dera cata­lana, ya lo tenemos”.
 
Per recor­dar encara recordo el tit­u­lar del diari La Razón del dia 15 de setem­bre anun­ciant que el jutge ordenaria la deten­ció d’una desena d’empresaris pel 3% després del 27S. I potser és perquè encara recordo aquest tit­u­lar que em va sor­pren­dre com ahir jus­ti­fi­caven la operació mediàtica dient que ho havien de fer així perquè hi havia risc que s’eliminessin proves… Però si ja ho sabíem des de fa mes d’un mes, inútils! Manip­u­ladors d’estar per casa! Apre­nents de mafiosos! Estafadors que deixeu pet­jada! Xoriços de mor­tadela! Sapas­tres! Delin­qüents! Colonitzadors ja gairebé sense colònies!
 
No, jo no us reconec com a autori­tat. No sou ningú al nos­tre país perquè nos­altres ja marxem, nos­altres ja hem votat i ja hem decidit. Hem estat perde­dors moltes veg­ades, però ara ja som vence­dors. I us diem fora, us diem no ens toqueu, no toqueu als nos­tres com­pa­nys de viatge, no toqueu als nos­tres amics. Hem guanyat encara que ens volgueu fer plo­rar el dia de la nos­tra vic­tòria. Hem vençut després de tantes der­rotes. Quedeu-​vos al vostre país i apliqueu-​vos la justí­cia espany­ola a vos­altres mateixos. Nos­altres no la volem, la volem fora, ben lluny! Perquè és pre­cisa­ment en nom de la vos­tra justí­cia que s’han fet tantes atroc­i­tats al llarg de la història: geno­cidis que encara com­mem­o­reu, sen­tèn­cies de mort a pres­i­dents que encara ara no anul.leu.
 
I no, nos­altres no som per­fectes. Nos­altres també ens podem equiv­o­car. Nos­altres, si cal, també serem jut­jats i si algú ha fet alguna cosa malament que pagui. Però ens jut­jarà una justí­cia nova, una justí­cia justa, neta i creïble. De moment, l’única culpa que té Con­vergèn­cia del que vau fer ahir és la de no haver posat el cartell de “reser­vat el dret d’admissió” a l’entrada del local. Perquè lla­vors us garan­teixo que no hau­ríeu entrat a la seu d’un par­tit polític demòcrata; i és que a les seus dels par­tits polítics demòcrates només hi entren per­sones: hi tenen restrin­git l’accés a la gen­tussa. I vos­altres no arribeu ni a aque­sta defini­ció. Vos­altres encara heu d’aprendre a obrir un dic­cionari per enten­dre el sig­ni­fi­cat del que us estic dient. Vos­altres, no teniu ni inten­ció d’entendre el que us estic dient. En fi, ànims Andreu, ànims Car­les, ànims Anna. Ànims a tots. No esteu sols.
 
I amics de les CUP no us demano con­fi­ança, ni tam­poc una fe cega… Us demano que estigueu al costat del poble de Catalunya, que ens ajudeu a fer fora les forces d’ocupació i blin­dem ple­gats per llei que no pree­scrigui res, que tot es pugui inves­ti­gar. I que creem un sis­tema de justí­cia exem­plar que dubti de tot i tot ho inves­tigui. Però que sigui per arribar a la ver­i­tat, i no per con­dem­nar els anhels de llib­er­tat dels catalans.
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut