- Publicitat -
Al llarg de la història als catalans sempre ens han tingut sotmesos a l’Estat Espanyol sota amenaça, i en molts casos també, sota intervenció militar. Ahir ens vam despertar i quan encara no s’havia aixecat el dia tots plegats podíem tenir la sensació que estàvem sota intervenció policial. I és que l’espectacle que ahir va fer l’Estat a casa de la Família Pujol no podem dir que ens sorprengui, però si que el podem titllar de lamentable. Dos-cents policies espanyols per buscar proves d’un cas que fa anys que s’està investigant, que ningú amb dos dits de front pot pensar que en cas que fossin veritat les acusacions encara quedi alguna prova, que la nit abans ja tothom sabia què i a qui es buscava. La intenció d’ahir no era trobar proves, era mostrar “poderio”, era humiliar a una generació aprofitant que el fill s’allotjava a casa els pares uns dies, era intentar espantar-nos una altra vegada als catalans. I això, anirà a més. Van a per dirigents polítics, socials, esportius, empresarials. Van a intentar desestabilitzar Catalunya, a crear una estat de psicosis, de paranoia, de por. Que tots desconfiem de tot i de tothom i que fem un pas enrere per intentar almenys conservar l’status quo.
Però com sovint passa a la tardor, després es va aixecar el sol i es va despertar el dia. Va parar, fins i tot, de ploure. I és que es va fer pública la proposta de resolució acordada entre Junts pel Sí i les CUP d’inici de transició fins a la constitució de la República Catalana. En altres paraules, es va presentar, i s’aprovarà en els propers dies per majoria al Parlament de Catalunya, una Declaració Unilateral d’Independència progressiva. El primer pas important és que el Parlament de Catalunya deixarà d’obeir la legalitat espanyola sempre que aquesta entri en conflicte amb el que aprova democràticament la cambra catalana. És a dir, que no farem desobediència; el que farem serà obediència al poble de Catalunya. A partir de que s’aprovi aquesta proposta de resolució les institucions catalanes no estaran sotmeses a les sentències del Tribunal Constitucional.
I això, té un fort component democràtic. I és que la democràcia està per sobre de la llei vigent que no hem votat. Però això també té un fort component social. I és que una de les primeres mesures que desobeiran les institucions catalanes, el Govern d’Artur Mas, serà, per exemple, la prohibició que va dictaminar el Tribunal Constitucional sobre el decret contra la pobresa energètica que va aprovar el Govern de la Generalitat per evitar que les companyies de subministraments puguin retirar els seus serveis a les famílies que no poden pagar-ho en època de fred. Quan parlem d’independència parlem de qüestions tan senzilles com aquesta. Coses molt bàsiques però tan i tan imprescindibles i que l’Estat Espanyol no ens ha deixat fer durant tots aquests anys fent patir a tantíssimes famílies amb nens i nenes passant fred a la seva pròpia casa. Altres mesures seran la posada en marxa de les estructures d’Estat que falten. El Govern de Catalunya començarà a posar en marxa la Hisenda Catalana encara que l’Estat espanyol ho prohibeixi. De fet, molts quedaran sorpresos perquè resulta que això està més avançat del que es pensaven…
A l’Estat no van trigar gaire a reaccionar. De fet, la resposta va ser immediata. El mateix Mariano Rajoy va sortir d’urgència i en persona, sense temps a col·locar una pantalla de plasma pel mig, a fer un dels discursos més durs que ha fet mai. Va arribar a amenaçar als catalans dient que utilitzaria tots els mecanismes de l’Estat per evitar que a Catalunya s’apliquin aquells programes electorals que van guanyar a les eleccions del 27 de setembre. Això inclou la suspensió de l’autonomia de Catalunya parcial o total que des de l’Estat Espanyol ja tenen a punt i que podria aplicar-se més aviat del que ens pensem, fins i tot, abans de les eleccions del 20 de desembre.
Fins ara hi ha hagut declaracions, hi ha hagut bones intencions, hi ha hagut entrenament. Ara comença la partida definitiva. Ara vindran les conseqüències de veritat. Ara deixarem de veure les orelles al llop per veure el llop sencer. Ara és quan haurem de demostrar, els catalans, si realment estem preparats, si estem a l’alçada del moment històric que estem vivint. I és que fins avui hem estat molt valents, però serem capaços de suportar aquesta transició? Serem capaços d’aguantar-ne les conseqüències? Jo penso que si, però ànims a tothom que el que li va passar ahir al President Pujol no ho desitjaria per a ningú. Jo no sé què hi ha de cert en la investigació judicial, fins on és cert tot el que es diu, però si sé que la humiliació pública que li van fer, per enèsima vegada, va ser conseqüència del moment polític que vivim. La persecució que hi ha del Futbol Club Barcelona és conseqüència del moment polític que vivim. La persecució a Convergència i a alguns dels seus representants, la persecució a empresaris… res no passa perquè sí. Estiguem alerta doncs i preparats que qualsevol de nosaltres podria ser el següent. Però al mateix temps: amunt i crits, som-hi per dignitat, perquè ens faran patir però ja comencem a assaborir la victòria. Ja ens comença a arribar la seva olor. Plorarem però després riurem. Hi haurà víctimes però la victòria col·lectiva serà tan important si ho fem bé, que serem una generació recordada pels sempres dels sempres. El Dream Team català. Els que vam aconseguir que la utopia esdevingués realitat, els que ens ho vam jugar tot pels que vindrien. Els que vam vèncer malgrat l’adversitat. Ara és el moment. Catalans, siguem dignes de Catalunya. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
