- Publicitat -
Ara comencen a sortir algunes veus pures, dels independentistes com cal, que diuen que diumenge no s'ha d'anar a la manifestació de l'ANC per demanar que hi hagi acord perquè les CUP s'ho podrien prendre com una mena de pressió. I des d'ERC es replica a Convergència que es deixi de punyetes quan alça una mica la veu alhora de fer-se valdre en unes negociacions completament estancades.
Quines coses, i qui ens ho hauria de dir! A les CUP no se les pot pressionar perquè es poden ofendre o enfadar. Convergència no pot posar quatre condicions sobre la taula després d'un mes i mig de discreció perquè llavors està trencant el diàleg i posant dificultats a la taula de negociació. En canvi si les CUP posen 50 condicions sobre la taula és per empènyer el procés diuen. I resulta que, a més a més, tenen tota la legitimitat del món per anar dient des de la mateixa nit electoral que en Mas no ha de ser president, que és corrupte quan no hi ha cap procés judicial obert contra la seva persona (només un i per haver posat les urnes el 9N) i que ha fet retallades perquè li dóna una mena de morbo orgasmic. I no només això, sinó que s'han dedicat a anar a tots els mitjans de comunicació a explicar quines eren les seves línies vermelles, a fer llistes negres de Consellers i de bons i de mals independentistes. Però això no és ni pressió ni generar mal rollo en les negociacions. Això és bona voluntat diuen.
En començo a estar una mica cansat d'aquesta presumpció d'innocència i bona fe que sempre acabem donant a les esquerres d'aquest país. I és que per alguns intoxicadors professionals de la política si les CUP després de les eleccions diuen que no es pot fer una DUI és que han pecat d'ingenuïtat i no s'han explicat bé, i si Francesc Homs diu el mateix és que vol una tercera via.
Estem a les portes del fracàs i la frustració més gran que s'ha viscut mai a Catalunya i alguns encara intenten fer-nos creure que a les CUP se'ls apareixerà una verge que els farà veure la llum i que els hem de deixar fer sense dir res. Doncs no, han de decidir i han de decidir ja si volen la independència de Catalunya o acabar amb Artur Mas. I si volen les dues coses que aprenguin una mica d'estratègia i l'investeixin President quan abans perquè total Mas ja ha dit que plegara en com a màxim 18 mesos. Votant-lo a favor aconsegueixen la independència i que es retiri de la vida política. Mireu si és fàcil.
El problema és que els catalans hem pecat d'il·lusos una vegada més. Ens hem il·lusionat en que això aniria bé perquè el President ens ha ensenyat un sentit d'Estat en les seves actuacions que ens ha encisat i ens hem cregut que la resta de dirigents polítics també el tindrien. I no ha estat així. El President té sentit d'Estat i la resta encara només pensen en salvar la seva capelleta i en poder obtenir el màxim de poder a les properes eleccions autonòmiques. Cal analitzar les paraules aquests dies, però també els silencis. Cal analitzar la composició del Parlament i on s'ha volgut seure segons qui, en primer o en segon pla. Cal buscar qui s'amaga i preguntar-se el per què.
I siguem seriosos, si l'ANC vol pressionar a les CUP està en el seu dret. Bé que va convocar una concentració just abans del 9N per pressionar públicament al President Mas donant la imatge de que no volia posar les urnes quan van ser els altres els que es van aixecar de la taula de negociació per intentar tombar el Govern encara que el preu fos no votar. I el President va aguantar, va aguantar com porta mesos aguantant pressions justificades i injustificades i com no ha aguantat ningú.
Però també siguem realistes, l'ANC no pressionarà a les CUP, que no es preocupin, i és que en aquest país tendim a perdonar i justificar tots els errors de la esquerra pressuposant que tenen una bona fe i una innocència gairebé santa que no es correspon amb la realitat. Igual que sempre veiem Convergència com algú de qui malfiar-se'n i intentem trobar-hi interès ocult i mala fe en tot. Aquestes són dues lleis universals dels catalans. Però jo, per acabar, només voldria recordar que en aquest país en els darrers anys l'únic partit polític que ha fet alguna cosa rellevant per la independència més enllà de discursos ha estat Convergència i si voleu dirigents de Demòcrates de Catalunya. Per tant, les coses a lloc, una mica d'humilitat per tothom, menys lliçons i menys anells dels qui encara han de prendre responsabilitats i demostrar la seva vàlua i alerta que amb la pell fina no anirem enlloc.
www.ericbertran.cat
Publicitat
