- Publicitat -
Quan el Govern espanyol no paga el que ha de pagar a la Generalitat a qui està fent anar malament és a tots els catalans. I això que és una cosa que ells ja saben perquè sempre al llarg de la història han actuat amb aquesta mentalitat colonialista, farien bé de saber-ho els qui els recolzen des de Catalunya.
Al final, l'Estat no diferencia entre un farmacèutic unionista o un d'independentista alhora de pagar i em sap greu que els dos pateixin les conseqüències d'aquest xoc institucional i esperem que es resolgui ben aviat. Però com deia l'Estat maltracta a tots els farmacèutics catalans independentment de la seva ideologia. Al primer potser li agrada no cobrar o li dóna morbo el maltracte, o simplement pensa que la Generalitat tampoc no pagaria o que encara trigaria més, o simplement no sap perquè no cobra. El segon ha decidit dir prou, no seguir aguantant humiliacions i intentar trobar una solució. I en un món paral·lel hi ha en Lluis Rabell que vol una revolució però per acabar renunciant a cobrar si aquesta reivindicació fa enfadar a Madrid.
El President Mas ahir ho va dir, i crec que molt ben dit, que aquestes actuacions reforcen i fan més inevitable el procés d'independència perquè amb aquests atacs a les persones per part del Govern Espanyol cada vegada més gent veu que la independència és la única via i això ens ajuda a assolir la gran majoria. Que volem dignitat, democràcia i recursos? O volem estar permanentment enfadats reclamant allò que és nostre?
I, de fet, l'amenaça de Rajoy i Montoro va més enllà. Aquest és només el primer avís però ja han dit que aniran a més si el procés continua i que poden tallar l'aixeta del tot i fer entrar a la Generalitat en suspensió de pagaments. Però què es pensen que passarà si porten la situació a aquest límit? Jo crec que això encara legitimaria i enfortiria més la creació de la Hisenda pròpia catalana.
És trist que haguem d'anar d'aquesta manera i amb aquest to. Però és el que hi ha. Ells ho veuen com un desafiament de la Generalitat i, en veritat, és un gest de justícia, de dignitat i amb un mandat democràtic de la ciutadania molt clar. O penses com jo o t'ofego, ens diuen. Doncs nosaltres triem pensar lliurement i encara més carregats de raons.
www.ericbertran.cat
Publicitat
