- Publicitat -
Encara no sabem si hi haurà o no acord. Si hem d'anar a noves eleccions i si això seria positiu o mortal pel procés d'independència. La política catalana està en un punt complex i incert. No cal especular amb el què passarà perquè ningú no ho sap i pot passar qualsevol cosa. El que si que hauríem de preguntar-nos arribats en aquest atzucac de difícil sortida, en aquest primer gran entrebanc que estem patint, és fins a on estem disposats a arribar.
És evident que els hi hem de preguntar als polítics, però també cal que ens ho preguntem a nosaltres mateixos com a ciutadans. I en això ens ajudaria deixar enrere el discurs de que tot és un camí de flors i violes i que votant ho aconseguirem tot. Sobretot, perquè ja hem votat i no cal que anem votant cada dia per saber que volem ser. Alguns no acceptaran el resultat votem una vegada o cinquanta. Per tant penso que no cal ni anar cremant a la gent ni convertir en plebiscitàries les espanyoles perquè tenim les de perdre. Això és el que intenten els espanyolistes. Nosaltres ja hem decidit. El que cal ara és veure si hi haurà acord o si cal anar a noves eleccions i que passa aleshores. Però també, i important, i torno al començament… Anirem votant cada dos per tres esperant a que a Madrid hi hagi una majoria disposada a acceptar la nostra opinió? O posem en marxa el pla B? Ho dic perquè assumir el primer seria reconèixer que hem d'esperar a que Espanya faci una transició democràtica i que algú respecti el nostre dret a decidir. I a mi personalment em fa mandra esperar perquè això és molt esperar. Cal que continuem dient que sense desobeir podrem ser independents? Cal continuar dient que tot estarà a punt i arribarà un dia màgic on absolutament tots els catalans deixarem de pagar els impostos allà i els pagarem aquí? O potser cal començar a dir que això té riscos, que haurem de prendre decisions difícils, unilaterals, que hi haurà repressions? Ho dic perquè una part de l'electorat que ha votat independentisme fa poques setmanes ara vol votar el 20 de desembre per la reforma d'Espanya i això és un símptoma perillós. Sobretot si aquests són una part d'aquells que han votat les opcions suposadament més radicalment independentistes.
Ens cal ser ferms i deixar de marejar amb que hem de votar sempre que calgui. Ja hem votat, només caldrà repetir el vot si ens ho reclama la comunitat internacional. Res més. El contrari és assumir que el 27S no va ser el vot de la nostra vida. I cal saber que si Espanya no negocia, que no negociarà, la llei s'haurà de desobeir. Per obeir una altra certament, sempre sota un marc legal. Però una cosa no treu l'altra. I quan arribem en aquest moment tots haurem d'elegir a qui paguem els impostos i alguns funcionaris com els de la hisenda catalana o els Mossos d'Esquadra, que sempre els protegim molt dels riscos judicials i penals per desobediència, hauran de convertir-se en uns grans herois amb els riscos que això els suposi. Tots tindrem la nostra responsabilitat. El vot ha estat el més fàcil. Necessitem la força dels vots, òbviament, però també la de la capacitat de resistència pacífica i democràtica de tots els independentistes, de la societat catalana que vol ser lliure i de totes les forces de poder de Catalunya. I és que quan el vot no és escoltat cal fer complir d'alguna manera el mandat democràtic i només amb la revolta dels somriures no ho aconseguirem. Dit d'una altra manera, allò que anit deia el president Mas quan apel·lava a l'actitud de resistència i d'acció. Bon dia i bon cap de setmana a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
