Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

Treballem com mai i somriem que estem forjant la República Catalana!

|

- Publicitat -
 Des de la nit del 27 de setem­bre han pas­sat coses molt estranyes, dolentes, i mal­vades fins i tot… Hi ha hagut ale­gries, llà­grimes, impotèn­cia, ràbia, injus­ticíes… I just en començar aquest últim cap de set­mana tots ja teníem clar que anàvem a noves elec­cions. Ho teníem clarís­sim, estàvem men­tal­itzats, fins i tot en teníem ganes per recla­mar ordre i justí­cia. Avui teníem un pro­grama espe­cial pre­vist, de fet l’editorial d’avui ja estava escrit i no, no és aquest. No s’hi assem­bla en res, ni en el to, ni en les formes, ni en els protagonistes.
 
Fa 48h començava un cap de set­mana tràgic de con­se­qüen­cies molt difí­cils de pre­veure pels anhels de llib­er­tat d’aquest poble. I tot va can­viar en qüestió d’hores, de min­uts, de segons… El Pres­i­dent Mas sem­pre ens sor­prèn –i ja ens va avisar fa uns mesos que davant moments excep­cionals hi hau­ria deci­sions excep­cionals– i diss­abte va tornar a capgirar-​ho tot fent un pas al costat, un pas que el dig­nifica, que el farà estar als lli­bres d’història, que el farà ser el primer pres­i­dent de la república cata­lana independent.
 
És un pas d’estadista, sense prece­dents, és quel­com que no li podíem dem­a­nar i ni se li va dem­a­nar des del seu entorn, per què? Doncs perquè seria pro­fun­da­ment injust. Com alguns van ser injus­tos durant les nego­cia­cions. El pas del Pres­i­dent és una lliçó exem­plar que alguns hau­rien d’aprendre perquè serà recor­dada i, de ben segur, com­pen­sada. Catalunya no perd a Artur Mas, de fet, Catalunya guanya el cap­i­tal polític d’Artur Mas al servei del Gov­ern, al servei d’una ide­olo­gia i amb plena llib­er­tat per poder centrar-​se en sen­tar les bases de la nova república cata­lana. Això és bo perquè tan impor­tant és fer bé la inde­pendèn­cia com crear bé la República Cata­lana i lluny de pop­ulismes. Sem­bla el mateix però no ho és. Ara tin­drem un gran cap­i­tal polític ded­i­cat molt cen­tral­ment en això. I l’ajudarem.
 
I que guanyem amb aquest pas? Que el procés con­tinua enda­vant, sense més incerte­ses més que les pròpies del procés que ja en són moltes perquè no serà fàcil. Però esperem que no hi haurà més entre­bancs per part d’independentistes. Ahir, que vaig estar al Con­sell Nacional de Con­vergèn­cia, puc explicar el més impor­tant que hi va pas­sar: els aplaudi­ments. D’amplaudiments n’hi ha de tot tipus, de fet, estan sobreval­o­rats perquè avui en dia s’aplaudeix per tot i per com­pro­mís. Però els d’ahir eren aplaudi­ment sen­tits, aplaudi­ments eterns, aplaudi­ments amb llà­grimes, aplaudi­ments de reconeix­e­ment, aplaudi­ments que parlaven per si sols, aplaudi­ments històrics, ovacions.
 
També hem guanyat un nou Pres­i­dent. Diss­abte molts no el coneix­ien. Ahir tots els qui van seguir el debat d’investidura el van conèixer, o el van començar a conèixer. Viu l’independentisme des de jove, és activista, culte, ha cor­regut món, té una exper­ièn­cia de gestió reconeguda, parla molt bé i cinc idiomes, té mà esquerra i caràc­ter. El seu nom­e­na­ment va ser una sor­presa per tothom i una sor­presa a tothom va donar. De moment, les estruc­tures d’Estat de Madrid ja no van poder fer cap de set­mana i… Segu­ra­ment els deixarà sense molts caps de set­mana. Don­aven el procés per enter­rat, i retorna amb força, valen­tia i sense pèls a la llen­gua. Aquest va ser el seu com­pro­mís, jun­ta­ment a que només es deu a la sobi­ra­nia i legal­i­tat del Par­la­ment de Catalunya.
 
Ara sí, comença el que hau­ria d’haver començat el 28 de setem­bre. Ara si, preparem-​nos pel ver­ti­gen, per la guerra bruta de ver­i­tat, per des­obeir la legal­i­tat espany­ola, per obeir la nova legal­i­tat cata­lana que s’anirà cre­ant ràp­i­da­ment. I tre­ballem, tre­ballem molt, moltís­sim per eix­am­plar la majo­ria social. En tot cas, des d’aquest pro­grama, des de la Fun­dació Nous Cata­lans, de Con­vergèn­cia ens hi com­pro­m­e­tem. Dia i nit fins la vic­tòria abans de 18 mesos. Comença el compte enrere i així li ho comu­ni­carà avui la pres­i­denta del Par­la­ment, Carme For­cadell, al cap de l’Estat espanyol, el rei Felip. I men­tre tre­ballem com mai ja podem començar a vibrar, a saltar, a som­ri­ure i a cridar: benvinguts a la república cata­lana que avui ja estem forjant!
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut