- Publicitat -
Tres minuts i cincuanta quatre segons. Això és el que van durar les referències a Catalunya de Pedro Sánchez durant el discurs d’inici del debat d’investidura. I no va parlar de nosaltres com a nació, ni com a subjecte polític. Ni ens va reconèixer el dret a decidir, ni el mandat democràtic del 27 de setembre. Tampoc no ens va oferir res de substancial més enllà de que es comprometia a augmentar el fons de l’Estat en la llei de dependència. Cosa que no han d’augmentar. Simplement han de pagar com va comprometre’s Zapatero. I va dir que revisarien el model de finançament, cosa que ja toca per llei.
La última proposta: reforma de la Constitució. Però per què? Amb quin objectiu? No ho sabem. No ho va dir. Només va quedar clar que ni les 23 propostes que la Generalitat va donar a Mariano Rajoy com a prioritàries, més enllà de la independència, tampoc no eren prioritàries per ell. Rodalies? Blindatge de la llengua i la cultura catalana? Corredor mediterrani? Res. Res de res.
Molt pobre tot plegat. Rajoy no té projecte per Catalunya. Sánchez i Rivera tampoc. I Iglesias només el té en campanya electoral, alhora de negociar se n’oblida. Tot són paraules, paraules i paraules, que es repeteixen des de la reforma de l’Estatut de 2004 i que no arriben enlloc. Tot són paraules, paraules i paraules en un moment en que els catalans ja estem als fets. Afrontant un conflicte democràtic molt gran, encara que haguem fet el ridícul amb el canvi de nom de la Conselleria d’Exteriors. Però alerta, no ens frustrem, que ja sabíem que algun gripau ens hauríem d’empassar i no perdre’ns en enfrontaments secundaris. Clar que tampoc calia dir que es mantindria el nom intacte per acabar canviant-lo.
Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
