La CUP d’Anna Gabriel hi torna. Pobra Catalunya!

Alguns es van equiv­o­car i molt quan van afir­mar que el pas al costat del Pres­i­dent Mas era una vic­tòria de la CUP. De fet, va ser una humili­ciació per la CUP. Almenys pel seu potent sec­tor intern que no té la inde­pendèn­cia com a pri­or­i­tat aquell gest de Mas la va con­ver­tir en víc­tima de les seves men­tides i va haver de con­tin­uar donant suport al nou Gov­ern i al procés d’independència con­tra la seva vol­un­tat. Mas va sal­var la leg­is­latura en con­tra de la opinió d’Anna Gabriel. Que no és que no sigui inde­pen­den­tista, sim­ple­ment que el seu odi a la cen­tral­i­tat d’aquest país, a l’ADN de Catalunya, s’imposa als seus desitjos de llib­er­tat. En altres paraules, només vol la llib­er­tat si és a la seva manera.

 

És per això que ara tor­nen a la ofen­siva. I ho fan ara que ja tenen un màr­tir, que poden exhibir com a sím­bol de la seva coherèn­cia perquè va dir no sé què pel qual està impu­tat. Fins ara tots els impu­tats del procés eren de Con­vergèn­cia, per tant, només podien donar lliçons amb la boca petita. Ara també en tenen. Això és posi­tiu, i no seré jo qui menyspreï la des­obe­dièn­cia de cap inde­pen­den­tista. Al con­trari, felic­ito a tots els impu­tats per des­obe­dièn­cia a l’Estat Espanyol. És més, és bo que com­par­tim entre tots respon­s­abil­i­tats. Però faria bé algun sec­tor intern de no aprof­i­tar els valents i les víc­times del procés per jugar a veure qui és més inde­pen­den­tista. Sinó per anar tots a una i vèncer.

 

Ara es demostra que pels sec­tors més fanàtics el prob­lema no era Mas, era l’espai ide­ològic que ell rep­re­sen­tava. Ell era l’excusa per acabar amb tot el procés. Aque­sta pro­posta par­la­men­tària amb l’únic objec­tiu de dividir i afeblir el procés n’és la prova. Aque­sta pro­posta uni­lat­eral quan hi ha un pacte d’estabilitat per inten­tar fer veure que són més inde­pen­den­tistes que Junts pel Sí, aque­sta enèsima traició lam­en­ta­ble en forma de res­olu­ció que vol fomen­tar la divisió entre el grup de Junts pel Sí que són els únics que es van creure que el dia 27 de setem­bre el que es votava era un refer­èn­dum d’independència.

 

S’ha par­lat molt de nova i vella política, però alerta amb algunes cares noves que s’amaguen dar­rera de l’assemblearisme només si el resul­tat els convé. Sigui Anna Gabriel, Ada Colau o Teresa For­cades. En el fons tenen una man­era d’actuar molt monar­quica on es fa el que elles diuen i els súb­dits han de com­plir i obeir la seva vol­un­tat per sobre de la vol­un­tat pop­u­lar expres­sada en una assem­blea. Es passen la democrà­cia per l’aixella suada sem­pre que els convé. Després d’intentar carregar-​se la primera leg­is­latura inde­pen­den­tista i no aconseguir-​ho, ara hi tornen.

 

www​.ericber​tran​.cat