El #26J o els independentistes anem units o regalem la victòria a la galàxia dels ‘comuns’

Els que pro­hibeixen el refer­èn­dum sobre el futur polític de Catalunya amb l’excusa que la llei no ho per­met són igual d’antidemòcrates que els qui diuen que estan d’acord en votar sem­pre i quan ho aprovin tots els espany­ols amb una reforma leg­isla­tiva o con­sti­tu­cional. La primera és la pro­posta del PP, del PSOE-​PSC i Ciu­tadans. La seg­ona la de Podemos i En Comú Podem. De fet és la que ahir va fer Domenech a Iceta i que el segon ha rebut­jat perquè ja fa temps que s’ha tret la jaqueta de demòcrata. El primer encara la porta, però és falsa. Un insult a la original.

 

Xavier Domènech és aquell que promet la rev­olu­ció sem­pre i quan li donin per­mís des de Madrid. En el fons és l’espanyolisme català de Duran i Lleida i Carme Chacón en un canvi d’imatge per sem­blar més alter­natiu. Però tots tres són cata­lans que volen anar a Madrid a fer car­rera política a par­tir de defen­sar úni­ca­ment els inter­es­sos de l’amo. I pref­er­eixen que a Catalunya hi hagi gent a qui li tallin el llum, l’aigua i el gas, famílies a qui els bancs els hi treguin el pis, sem­pre i quan siguin bons espany­ols i mostrin amb orgull el seu DNI. Més val ser espanyol i viure al llindar de la pobresa que ser sola­ment català i poder aplicar el decret con­tra la pobresa energètica, la dació en paga­ment i establir el salari mínim pro­fes­sional a 1.000€ com el Par­la­ment català ja ha aprovat i el Gov­ern Espanyol ens pro­hibeix amb el Tri­bunal Constitucional.

 

I el més trist de tot sabeu que és? Que després de grans mobil­itza­cions a Catalunya en diades suc­ces­sives on els inde­pen­den­tistes ens hem cregut inven­ci­bles i que el procés era impa­ra­ble aquest home va guan­yar el 20 de desem­bre les elec­cions. Potser són més els cata­lans que s’afeiten i creuen amb els reis mags que els qui defensem con­struir un nou país. Jo em nego a creure-​ho. Per això en cas que es repeteixin elec­cions el 26 de juny defenso que els inde­pen­den­tistes anem junts. Per guan­yar, per vèncer. Però em dol que Esquerra pref­er­eixi una vic­tòria del Domenech abans que anar amb Con­vergèn­cia. I em dol que difer­ents sec­tors de la CUP que ens donen con­stant­ment lliçons sobre com fer la inde­pendèn­cia demanin el vot direc­ta­ment per Domènech. El Zap­a­tero del segle XXI.

 

Res no està escrit. I sóc dels qui creu que hi haurà sor­p­re­ses. Però aque­stes s’han d’impulsar i tre­bal­lar. No venen soles. Però sis­plau, primer el país i després el partit.

 

Bon dia a tothom!

 

www​.ericber​tran​.cat