Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Unió i ‘els Comuns’, els més endeutats amb els bancs, són els que no exerceixen el dret a decidir

|

- Publicitat -
És un dil­luns qual­sevol i com­pareix en Ramon Espadaler als mit­jans de comu­ni­cació i diu que es volen pre­sen­tar a les prop­eres elec­cions espany­oles. Quin acu­dit, no? Doncs és ver­i­tat. Després d’obrir un con­curs de cred­i­tors al par­tit, després de reconèixer un deute de 19 mil­ions, després de suïcidar-​se políti­ca­ment i enfonsar-​se en la mis­èria de la indig­ni­tat i la indifer­èn­cia, de la traï­do­ria al país que diuen defen­sar ara diuen que es volen pre­sen­tar una altra veg­ada a les elec­cions espanyoles.
 
Però qui els hi ha deixat tants din­ers fins ara? I qui els hi en deixarà ara? Per si de cas, el càr­rec electe més rell­e­vant que que­dava a Unió es va afan­yar a pre­sen­tar la dimis­sió com a mil­i­tant, que no com a eurodipu­tat. Així con­tinua cobrant però no pagant la quota rev­olu­cionària al par­tit. Parlo de Francesc Gam­bús. I és que una font essen­cial de finança­ment dels par­tits polítics són les dona­cions dels seus càr­recs electes. Sent ell l’únic càr­rec electe rell­e­vant, doncs nor­mal que en escoltar a l’Espadaler li faltes temps a dim­i­tir com a mil­i­tant justificant-​ho en no sé quina coherèn­cia i estima al país que no va tenir en el seu moment alhora de plan­tar cara a Duran i Lleida i aju­dar a fer el que Unió havia de fer, i que ha aca­bat fent Demòcrates de Catalunya.
 
Al final ens hau­rem de pre­gun­tar perquè els par­tits polítics més endeu­tats amb els bancs són pre­cisa­ment els més ambi­gus amb el fet nacional, aque­lls que diuen que sí al dret a decidir però no l’exerceixen escudant-​se amb que és l’Estat qui ens ha d’autoritzar quan saben que mai no ens autoritzaran. Als inter­es­sos de qui respo­nen? Del poder econòmic o dels ciu­tadans a qui l’Estat els talla el llum i el gas en nom de la sacrosanta Con­sti­tu­ció Espany­ola? I aquest raon­a­ment és vàlid per Unió i és vàlid per Barcelona en Comú, marca blanca d’Iniciativa.
 
Des de temps ances­trals és sabut que els poderosos posen els ous en més d’una cis­tella. Per la dreta i per l’esquerra, i en temps de crisi on molta gent vol can­viar les coses, que mil­lor que deixar mil­ions a ICV perquè finan­ciï les ansies de poder d’una coneguda exac­tivista com Ada Colau per ges­tionar i frus­trar les ganes de canvi de la ciu­tada­nia? Què mil­lor pel poder que una rev­olu­ció con­tro­lada per inten­tar fre­nar la rev­olu­ció ciu­tadana més impor­tant dels dar­rers anys com és la inde­pendèn­cia? Què mil­lor que finançar una rev­olu­ció perquè no can­viï res?
 
Duran com Colau venuts al poder, venen al poble. Bon dia a tothom!
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut