- Publicitat -
És un dilluns qualsevol i compareix en Ramon Espadaler als mitjans de comunicació i diu que es volen presentar a les properes eleccions espanyoles. Quin acudit, no? Doncs és veritat. Després d’obrir un concurs de creditors al partit, després de reconèixer un deute de 19 milions, després de suïcidar-se políticament i enfonsar-se en la misèria de la indignitat i la indiferència, de la traïdoria al país que diuen defensar ara diuen que es volen presentar una altra vegada a les eleccions espanyoles.
Però qui els hi ha deixat tants diners fins ara? I qui els hi en deixarà ara? Per si de cas, el càrrec electe més rellevant que quedava a Unió es va afanyar a presentar la dimissió com a militant, que no com a eurodiputat. Així continua cobrant però no pagant la quota revolucionària al partit. Parlo de Francesc Gambús. I és que una font essencial de finançament dels partits polítics són les donacions dels seus càrrecs electes. Sent ell l’únic càrrec electe rellevant, doncs normal que en escoltar a l’Espadaler li faltes temps a dimitir com a militant justificant-ho en no sé quina coherència i estima al país que no va tenir en el seu moment alhora de plantar cara a Duran i Lleida i ajudar a fer el que Unió havia de fer, i que ha acabat fent Demòcrates de Catalunya.
Al final ens haurem de preguntar perquè els partits polítics més endeutats amb els bancs són precisament els més ambigus amb el fet nacional, aquells que diuen que sí al dret a decidir però no l’exerceixen escudant-se amb que és l’Estat qui ens ha d’autoritzar quan saben que mai no ens autoritzaran. Als interessos de qui responen? Del poder econòmic o dels ciutadans a qui l’Estat els talla el llum i el gas en nom de la sacrosanta Constitució Espanyola? I aquest raonament és vàlid per Unió i és vàlid per Barcelona en Comú, marca blanca d’Iniciativa.
Des de temps ancestrals és sabut que els poderosos posen els ous en més d’una cistella. Per la dreta i per l’esquerra, i en temps de crisi on molta gent vol canviar les coses, que millor que deixar milions a ICV perquè financiï les ansies de poder d’una coneguda exactivista com Ada Colau per gestionar i frustrar les ganes de canvi de la ciutadania? Què millor pel poder que una revolució controlada per intentar frenar la revolució ciutadana més important dels darrers anys com és la independència? Què millor que finançar una revolució perquè no canviï res?
Duran com Colau venuts al poder, venen al poble. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat