El gest de lideratge del president Puigdemont desarma la CUP i els unionistes

És ben bé que els inde­pen­den­tistes de les pedres en fem pans. I en un dia com el d’ahir on hau­ríem pogut fer el ridícul i s’hauria pogut acabar tot, en sor­tim amb un lid­er­atge més fort. És la difer­èn­cia entre el Pres­i­dent Puigde­mont i la diputada Anna Gabriel, la difer­èn­cia entre la dig­ni­tat i l’orgull, la il.lusió i l’odi, la difer­èn­cia entre con­struir i destruir, la difer­èn­cia entre tenir sen­tit d’Estat i l’haver estat –políti­ca­ment– mal criat.

 

Ahir s’hauria pogut acabar l’actual procés d’independència de Catalunya perquè la CUP va decidir alinear-​se amb els opres­sors de les llib­er­tats del poble català, amb la ultra­dreta més ràn­cia, amb els qui fomenten els desnon­a­ments i tallen la llum i l’aigua a les per­sones més vul­ner­a­bles de la nos­tra soci­etat. I el gest de dig­ni­tat del Pres­i­dent Puigde­mont, sotmetent-​se a una qüestió de con­fi­ança el mes de setem­bre ho va can­viar tot. I ho can­viarà tot.

 

És una opció amb riscos, evi­dent­ment, però com a mínim ara la CUP té uns mesos, uns mesos més, per fer fora als infil­trats del CNI. I els seus dipu­tats inde­pen­den­tistes tin­dran la opció de fer-​se respec­tar, de fer-​se dignes dels mil­ions de per­sones a qui ahir van traï­cionar apun­yalant les seves il.lusions des de la més abso­luta indecèn­cia per la esquena. Tin­dran la opor­tu­ni­tat de reparar un gran segon error històric i decidir una veg­ada més en quin bàn­dol estant. Santa paciència!

 

Repeteixo, el que ahir va fer el Pres­i­dent té riscos, però com a mínim sabrem si som 62 o si som 71 dipu­tats inde­pen­den­tistes al Par­la­ment català per cul­mi­nar el procés tot i l’Anna Gabriel, el Xavier Gar­cia Albiol, la Ines Arri­madas, en Miquel Iceta i en Lluis Rabell.

 

www​.ericber​tran​.cat