- Publicitat -
Ja fa uns dies que Podemos va proposar pactar un Govern al PSOE. Sense tenir majoria, és igual. Sense parlar de polítiques concretes, només dels amics a qui volia col.locar de ministres, tant és. Després d’haver dit abans de les eleccions que no pactaria mai amb el PSOE, qui se’n recorda? Sense preguntar a les bases, a la militància, del partit, i per què?
I ja han passat uns quants dies d’aquella proposta i ja han començat les negociacions i la militància i els òrgans de decisió que es trobaven a les places públiques, davant els ajuntaments, continuen sense trobar-se, sense discutir ni debatre, sense avalar cap estratègia. Entre una militància que estava enfadada amb la vella política, que ho volia canviar tot però que se n’ha cansat molt ràpid i s’ha tornat submisa i un líder que creu saber el que vol tothom sembla que ja han enterrat fa temps el projecte que havien construït. Abans, quan Pablo Iglesias parlava del poble parlava dels militants de Podemos, perquè els altres segons ell mai no hem estat poble. I ara quan Pablo Iglesias parla del poble, ja només parla de si mateix i dels quatre o cinc que han aguantat suficientment al seu costat com per merèixer un Ministeri, la militància ja no existeix.
En fi, a mi aquesta “nova política” no m’interessa perquè em sóna a vella. Però a vella, molt vella. I potser ara estan de moda, però les modes són molt passatgeres. Al final, d’aquells que ho volien canviar tot i que lliçons ens donaven constantment i de males maneres ningú no se’n recordarà perquè ja fa molt de temps que es van cansar i van tornar a estirar-se al sofà de les seves cases a mirar Gran Hermano VIP. Els qui sempre hem treballat incansablement, amb més o menys encert, per construir des de la política una societat millor encara hi serem. Ben mirat, potser és per això que tan defensen la limitació de mandats perquè aquests revolucionaris se’n cansen ràpid. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat