Depèn de com i quina manera es realitzi l'imminent gir que ha de fer sí o sí el govern Mas, i sobretot com ho resolgui tot plegat, podrem afirmar definitivament o no, que aquest govern passatger ha estat una broma de mal gust, per no dir en majúscules que ha estat el govern dels pitjors. Però bé, esperarem almenys el desenllaç de tot plegat que caurà com una llosa aquesta propera tardor, per no dir a finals d'estiu. Ja sabeu a què em refereixo doncs; A la mort o a la vida com a país, o el que és el mateix, ser una diputació gran d'un Estat de 'garrulos' que s'enfonsa, o un estat nou integrat a l'euro amb un productivitat eficaç. Llegir-ne més

Un dijous de maig. Em llevo com sempre, no gaire d'hora, cap a quarts de deu del matí, em dutxo i m'arreglo els cabells com cada dia, no esmorzo gaire o gens, me'n vaig a l'ordinador a veure què diu el món mentre escolto com xiuxiuegen els opinaires de RAC1; com sempre, la Galdon diu bajanades i els altres es posen les mans al cap. Feinejo amb quatre coses i surto al carrer a fer uns encàrrecs, entre aquests anar a l'hospital a cercar uns resultats (tranquils, estic bé). Obro la porta del carrer i plaf!!! L'estiu ha arribat al pla de Barcelona. Llegir-ne més

Massa confusió, massa desordre i, sobretot, preocupació fruit de tot aquest cafarnaüm polític del cap de setmana passat. I és que en pocs dies n'han passat de tots colors en aquest nostre vell continent, fets que malauradament es remouen en els fangosos terrenys pudents de l'extremisme popular.    Comencem. Cap a finals de la setmana passada, Zsolt Baráth, el sonat líder de la ultradreta d'Hongria, un país que es debat entre la tecnocràcia europea i la xacra d'aquests individus, va tornar a vomitar per enèsima vegada al Parlament hongarès el seu ancestral odi contra els jueus, tot recordant un cas de l'any 1882 en què els jueus de Tiszaeszlár van ser acusats d'assassinar ritualment una jove desapareguda. Llegir-ne més

Amb l'excusa d'un canvi d'aires, diria de salvació divina gairebé, CiU es va plantar a la Generalitat amb una vehemència aclaparadora arrassant a les eleccions i fent-se l'amo un altre cop del país sencer. Fins i tot els més escèptics sobre el perfil sobiranista de la coal·lició autonomista pensàvem que després de 7 anys de travessia pel desert potser sí que tocava que tornessin a tastar una mica el poder, per tot allò de la higiene democràtica i bla, bla, bla... Encara que la democràcia paradoxalment n'hagi quedat tocada per l'omnipresència absoluta dels guanyadors. Llegir-ne més

Senyores i senyors, això va de mal borràs. Ara sí, ara va de debò! El còctel explosiu que hem creat fruit d'una societat embafada, conjuntament amb un sistema financer usurer i una política de 'visca la Pepa', ha provocat que l'Estat espanyol, on com un llast insuportable encara hi malvivim, tingui els dies comptats almenys tal com l'hem viscut fins al moment. Ho refilava l'altre dia el sempre interessant Sala i Martin; ni tan sols l'esperança dels que havien de reconduir l'economia d'un país amb comportament d'adolescent fan el que haurien de fer, i l'abisme que ja tenim sota els peus és una realitat pel fet que ja no hi ha diners al fons estatal de garantia de dipòsit bancari per respondre dels estalvis dels clients en cas de fallida de l'entitat bancària. Llegir-ne més