Diumenge al capvespre, mentre gaudia del bon reportatge del ’30 minuts’ sobre el crack islandès, van passar-me pel cap odioses comparacions que inevitablement existeixen entre aquell paradís nòrdic i el nostre mediterrani. Tot plegat, van ser quatre les conclusions que van fer més fortuna i les escollides per compartir-les amb vosaltres. Disparo!
Una, que la teoria del small is much better aplicada a un estat és una veritat com un temple.
Dues, que és urgent que els governs, malgrat que estan continuament mal assessorats tan per les agències de qualificació com pels pèssims economistes als quals fan cas, han de posar fil a l’agulla pel que fa a les males pràctiques dels bancs i dels seus alts dirigents. Per no parlar de la deixadesa en les mesures contra el frau fiscal.
Tres, que els indignats d’allà són com el fill/a que tota mare voldria tenir. Gent compromesa i treballadora que s’arremanga per fer un país i una política millor. Va ser gratificant veure l’escena dels dos activistes islandesos que van ser convidats a BCN pels indignados nostrats. El primer que saltava a la vista era l’estètica d’uns i altres, però la glaciació islandesa va arribar quan aquests van recomanar lluitar eficaçment des de dins del sistema per entre tots ajudar a fer unes lleis millors que ajudin el país a sortir-se’n. La cara de pàmfil que els hi va quedar als màrtirs de Plaça de Catalunya va ser tot un poema. És a dir, era la revolució reformista i pragmàtica enfront de la revolució maximalista i del desordre.
I quatre, que la comparació entre la idiosincràsia nòrdica i la llatina és impossible i com he dit odiosa. Allà els canvis poden ser ordenats i cívics, aquí la picaresca i el poc compromís és un llast terrible.
Doncs bé, dit això avui m’he llevat amb dues notícies que confirmen la nostra decadència a l’hora de valorar un cop més la nostra economia. Una és que els hotelers barcelonins demanin a crits que el mega complex xaró ‘Las Vegas’ s’instal·li a Catalunya, que com tothom sap és un país de grans vastes extensions de territori desèrtic (Sebastià Alzamora dixit) molt aptes per a portar a terme negocis com aquest. Sembla que encara no hem descobert què vol dir el terme ‘economia productiva’ i, sobretot, que no hàgim après res dels errors que ens precedeixen. L’altre és veure com el president de l’eix comercial Barna Centre, Javier Cottet, demana a l’Ajuntament que els comerços puguin obrir tots els diumenges i festius de l’any. No cal ser gaire intel·ligent com per veure que això només benificiarà als grans centres comercials en detriment del petit comerç, que és una de les bases de l’economia catalana.
Mira que sóc poc partidari de la intervenció administrativa al sector privat, bàsicament perquè és només amb llibertat i amb poques traves quan una economia és sana, però és quan es posa en perill tot un sector important per al col·lectiu que allò públic ha d’intervenir, i intervenir amb contundència. Queda dit!
