Eric Herrera


Dimecres, 8.2.2012. 11:39 h

El llegat 'progre' i la nova esquerra

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Orfes del mur de Berlin, nostàlgics del maig del 68, incapacitat per llegir la realitat, una estètica demodé, clavats en l'ortodòxia, arrogants, esnobs, banalitzadors dels serveis socials, profetes del NO, il·lusos, populistes socials, recolzats en el passat, intervencionistes, jutges de la ideologia, donadors de carnets, bonistes farsants, els 'de debò'...

Aquest és en part, el feixuc llegat que les esquerres europees ens deixen just entrant al s. XXI després de moltes governances i oportunitats per canviar societats. En aquest sentit, com a socialdemòcrata liberal em sento estrany, de debò, no faig ironia. És una situació que crec que se'ns ha escapat de les mans a tots els que hem volgut el progrés com a força motriu de la societat. Un intent farcit de bona voluntat que va sorgir per millorar i culturitzar la societat, però que per diferents motius ha acabat desgastant i banalitzant els recursos. Sí, també hi té a veure una crisi de campionat mundial.

Deixadesa? Excés de confiança en la col·lectivitat? Arrepenjament? És evident que el sistema socialdemòcrata que ha imperat als últims 20 anys, on tant el poble com les administracions de tot el ventall ideològic s'hi han emmirallat, ha sobrepassat la ratlla de la sostenibilitat fruit de la sensació de confort que produïa viure dins una bombolla. I és que les societats s'han d'equilibrar, talment com l'economia, i cal que la governança no es deixi entabanar pels grans lobbies econòmics ni per associacions populars faltades de sentit comú. I sobretot governar de forma heterodoxa per evitar caure en el sectarisme ideològic.

No diré cap disbarat si crec que els serveis públics han de ser innegociables i de qualitat per als més necessitats, que l'ascensor social estigui garantit, que l'estat ajudi la gent en comptes de limitar-la contínuament, cosint-la amb impostos a més d'oferir-li mals serveis. Per altra banda, ens hem d'esforçar a ser competitius i anul·lar la cultura de la gratuïtat que només crea ments toves. Jo vull justícia social perquè crec que als més febles se'ls ha de protegir, però mai confondre els febles amb el 'general'. Protegir en excés el 'general' estanca l'economia i els serveis es devaluen. Per això penso que és important que també hi hagi una línia de serveis concertats perquè qui se'ls pugui pagar els faci servir i així esponjar els serveis públics. Tot això i més, és el que la nova esquerra hauria d'abraçar i assumir com a model propi. Una esquerra capaç d'analitzar bé els problemes de la gent, i deixar-se si cal, de grans lemes vintages i de filosofies barates.

La societat que m'agrada, és una societat culta, moderna, amb igualtat d'oportunitats per a tothom i amb incentius per als més espavilats. Una societat amb el seu punt racional i espiritual just, que separi la moral de la religió, i que no es recargoli amb absurditats espirituals ni racials.

Tal com diu el socialista francès, Benoît Hamon, la crisi europea no s'arreglarà només amb retallades, és "absurd si no va acompanyat de mesures d'inversió i de creixement". L'esquerra aquí, enfront l'immobilisme conservador, té una oportunitat d'or per recuperar la credibilitat, però ha de procurar no tornar a caure en la ideologia de manual (el seu). Les societats són complexes i s'han d'abordar amb una visió més liberal i empírica. Administrar grans serveis per a masses eixorques seria caure de nou en el mateix problema, per això crec que l'esquerra ha de girar la seva política a les petites comunitats socials -que acaben conformant el tot- per ajudar-les a que siguin cada vegada més autosuficients que és la manera que l'ésser humà esdevingui major d'edat.

Garantir els drets fonamentals pels més desafavorits + garantir la llibertat dels ciutadants perquè puguin millorar el seu estatus social + noves maneres d'entendre l'economia a través de la sostenibilitat i la tecnologia + patriotisme, hauria de ser la recepta per la nova esquerra europea i mundial.

lectures 828 lectures comentaris 8 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#8
13 de febrer de 2012, 13.04 h

#7Veient aquest teu comentari tan pedant, segurament tantes frustacions com tu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4

item
#7
13 de febrer de 2012, 12.59 h

Quan sorgeixen arguments que discuteixen l'article... quatre dentellades sense gracia i quatre tòpics tronats. Evidentment, no es podia esperar altra cosa, donada la demagogia de l'article.... parles de que l'esquerra dona etiquetes i tu no fas més que dir totalitari, bonistes, farsants.... a qui no coincideix amb el teu posicionament... En fi, si t'ha servit per descarregar alguna frustració, suposo que això es important, per tu, és clar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2

item
#6
11 de febrer de 2012, 09.44 h

#3 No està d'acord amb l'ascensor social i acusar aquest model com ho fas tu, ja denota que ens separa un abisme. Potser preferiries una societat monolítica i grisa on ningú tingués l'oportunitat de sobreeixir. D'això se'n diu preferir un sistema totalitari.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2

item
#5
11 de febrer de 2012, 09.41 h

#3 Parlar de mi sense que em coneguis, com a mínim és perillós. Jo no em beneficio de cap privilegi, al contrari, com a autònom l'única cosa que faig és pagar i pagar, patir mentre intento pujar el país. Si jo penso així és perquè penso que un país se'n sortirà millor si no creem gent dependent, o sinó repassa tots els estats actuals i digue'm qui se'n surt i quin no, i compara-ho en les polítiques que es fan.
Quan als lemes superficials, és lògic que sembli així, això és un ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2

item
#4
11 de febrer de 2012, 00.59 h

M'encanta que puguem tenir i seguir aquesta discusió.

D'on treus que jo estigui d'acord amb la subvenció?
Jo crec en la superació i la lluita, i no crec en la subvenció en sí. El que penso és en la garantia del mínim bàsic de supervivència social (com si li vols dir renda bàsica) que no és una subvenció, sinó una obligació humanitària, igual que no se'ns pot negar (no s'hauria de negar) l'aire, tampoc l'aigua, el menjar, el treball, lloc on dormir, on tenir higiene personal, etc... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#3
10 de febrer de 2012, 23.18 h

El creixement sense fí és imposible, no es sostenible. El sistema no ho poc asumir ni aguantar-ho per molt de temps mes. L'asensor social, nomes es per crear mes desigualtats.
L'error de l'esquerra o socialdemocràcia, ha estata fer politiques de dretes neoliberals, que nomes han servit per que la gent cregui que pot ser el que no pot ser, perque l'asensor social nomes es per uns quans, i per aixó ho han perdut tot. No es tracta de ser nostàlgics del maig del 68, peró no es pot negar que v... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1

item
#2
10 de febrer de 2012, 11.18 h

#1 És evident que ens separa un abisme; tu vols destruir el sistema i jo el vull modular. Segons sembla et faig bullir la sang si crec amb l'ascensor social com a pilar d'una societat avançada i més espavilada. I tantes altres coses que es resumeixen en que tu creus en la subvenció i jo en l'esforç de cadascú perquè el consum es pugui fer segons les possibilitats de cadascú, garantint un mínim de coixí social pels més desesperats i desitjant que l'Estat deixi crear la riquesa en llibe... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3

item
#1
9 de febrer de 2012, 12.07 h

Del conjunt d'idees que exposes crec que només hi ha d'aprofitable el concepte de petites comunitats humanes i per aprofuntir en polítiques i anàlisis socials a petita escala i de proximitat.

La resta, realment, no sabria com definir-ho sense que em bullís la sang i m'agafés una úlcera.

A mode de conclusions, et diré, que el problema del que tu anomenes esquerra és que vol estar a l'esquerra del sistema però dins el sistema. Primer caldria destruir el sistema per poder esdevenir el ce... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Eric Herrera logo rss

Músic i activista polític

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.