Monago i el rebost de la padrina

La setmana passada sortia als mitjans que 35.000 dones majors de 75 anys extremenyes rebran una ajuda de 300 euros perquè “visqueren la guerra i la post-guerra i feren possible la democràcia”. Això vol dir almenys una parell de coses. La primera que totes feren possible la democràcia. Tant si eren franquistes com si patiren la repressió. La segona és que el Govern Extremeny té molts de doblerets per gastar. Els extremenys poden dedicar sis vegades més doblers en promoció hotelera per plaça i nit que els illencs. Els alumnes reben el triple de beques que els illencs, Tenen quatre vegades més ordinadors per aula. De funcionaris per habitant, en tenen el doble, un 26% dels treballadors ho són, mentre que a Balears són sols el 13%. De fet el seu pressupost autonòmic és 1000 euros per persona superior que el de Balears. Per si fos poc, les inversions de l'Estat durant el 2014 són de 316 euros per habitat mentre a les Balears són de 66 euros per cada ciutadà. Pel que fa als imposts que paguen de mitjana la xifra és de 4.012 euros per habitant mentre que a Balears en pagam 7.319. D'on surten tots aquests doblers? Cada dia el senyor Monago explica que la seva Comunitat no té deute…

La meva padrina no cobrarà aquests 300 euros. La meva padrina va viure guerra i post-guerra… Però no les cobrarà. Ni la meva ni les padrines extremenyes que hagueren d'emigrar i viuen a Mallorca i ja són tan mallorquines com la meva padrina. Me contava el conco de la meva mare que un dia feren un registre al cafè del meu repadrí i trobaren banderes rotges al rebost. Resultà que eren del corner del camp de fútbol. Varen passar un mal trangol, segur. I torn a pensar que la meva padrina no les cobrarà… Si demanam a Monago d'on treu els recursos per pagar tot el que paguen, potser ens diu que del camp de fútbol. Ara bé, jo sé que són del rebost de la padrina.