Atacs a la llengua catalana en tots els territoris de parla catalana
No es possible una Catalunya dins d’Espanya quan resulta que Espanya no accepta la pluralitat cultural i lingüística, quant resulta a més que després de 30 anys de suposada democràcia encara es qüestiona des de Madrid la immersió lingüística i la mateixa unitat de la llengua catalana, quant s’impedeix que milers de famílies puguin escolaritzar els seus fills en català al País Valencia i a les Illes o quant s’intenta prohibir la llengua catalana a la franja d’Aragó, elements més que suficients per dir prou, la nostra esperança és l’estat propi.
Els mitjans de l’odi contra l’estat propi
Des de l’11 de setembre el que ja per si era una cosa habitual, els atacs indiscriminats de certs mitjans de comunicació espanyols contra tot el que representes un major grau de sobiranisme s’ha convertit en una veritable obsessió, no passa dia que sigui El Mundo, La Razón o l’ABC que no disparen contra Catalunya i contra la classe política que defensa la voluntat democràtica del poble de Catalunya a la seva llibertat i no dubte en utilitzar la mentida per carregar contra el nostre país.
Espanya es queda cada any 16.000 milions d’euros per la via directe, i molts més per la via dels incompliments
La pretensió de volen carregar sobre els catalans el desastres de les autopistes de Madrid i entorns va desfermar la revolta catalana del peatges que va evidenciar que els Catalans hem de pagar per tot, i que bona part dels beneficiaris de l’espoli que patim els catalans són grans lobby empresarials – molts d’ells catalans que per diners treballen per evitar el que ells consideren deriva sobiranista-. El Lobby “Puente Aéreo” n’és un exemple clar de catalans que treballen per rebentar el procés endegat perquè ells són uns dels principals beneficiaris del robatori que patim els catalans.
L’AMI, l’ANC, Òmnium i resta de societat civil són els elements necessaris per acompanyar i estirar a la classe política en el camí cap a l’estat propi
Catalunya es i ha estat des de sempre un societat civil plenament activada, el naixement de l’Assemblea de Municipis per la Independència i l’Assemblea Nacional Catalana han estat dos exemples més que van fer possible juntament amb altres entitats l’èxit de la mobilització del passat #11s2012 i seran més necessàries que mai per aconseguir que la classe política catalana no afluixi en aquest combat democràtic contra Espanya.
Cap més sortida que la independència
Les eleccions del #25n han marcat un abans i un després, per primer cop una majoria parlamentaria elegida democràticament aposta clarament per una Catalunya, nou estat d’Europa i una majoria de ciutadans de Catalunya també, ho van demostrar al carrer el #11s2012 i ho van reafirmar en aquestes eleccions, el camí ja no té marxa enrere, o guanyem o perdérem per molt de temps.
