Barcelona en Comú, l’art de convertir les paraules en “màrqueting polític” guanyador
Ada Colau confirma que la nova manera de fer política, convertir “les paraules” en una veritable màquina guanyadora de populisme és la seva millor eina, i un cop ha passat les eleccions catalanes on ICV-EUiA ha perdut “bou i esquelles” Colau surt clarament guanyadora. Pablo Iglesias veu com Podemos no arriba a les eleccions espanyoles en el seu millor moment i necessita Colau, ja ho va intentar a les eleccions catalanes, però va fracassar.
Colau decideix no anar a la llista per les tensions internes que provocaria
Pablo Iglesias diposita en Colau la seva esperança, ell voldria que l’alcaldessa encapçales la llista, però les critiques dins Barcelona en Comú ho impedeixen. Tindrem segurament una candidatura on la seva líder no anirà a les llistes, un nou model de gestió política, ara la candidatura farà olor de Colau.
Barcelona en Comú té molt difícil aconseguir Grup Parlamentari el #20D
Segons el reglament del Congrés del Diputats per obtenir grup parlamentari cal aconseguir un mínim de 5 escons i un 15% del vot a totes les circumscripcions on és presenta. BcnenComú està molt lluny d’aconseguir aquest 15% a les demarcacions petites i també és complicat aconseguir-ho a Barcelona. En tot cas si ho aconseguís a Barcelona no seria suficient i a menys que la coalició tant sols es presentés en aquesta demarcació podria obtenir el Grup. Per una qüestió electoral Barcelona en Comú serà capaç de presentar-se es amb noms diferents a les demarcacions petites que a Barcelona? Veurem com acaba tot, però per si sol la llista catalana d’Ada Colau difícilment aconseguirà Grup Parlamentari.
Barcelona en Comú perd la transparència dels primers mesos
Cent dies de govern de Barcelona en Comú i ja han perdut la “virginitat política” i en la seva web porten mesos sense actualitzar les dades econòmiques, les darreres dades són del febrer d’aquest any i malgrat dir que un cop acabades les eleccions posarien les dades econòmiques encara no ho han fet.
Tampoc expliquen que faran amb els excedents de diners que cobren els seus càrrecs electes. Perquè no han renunciat als excedents? S’evitarien els problemes fiscals de declarar uns ingressos que diuen que cediran a, de moment, no se sap que.
